Devia ser a finals de l’any 1985 o principis del 1986, a la seu central del PCE. Enrique Curiel acabava d’arribar de Roma. Ens havia d’informar del resultat d’una reunió amb la màxima direcció del PCI. El tema a tractar amb els comunistes italians havia estat el Referèndum sobre la permanència d’Espanya a la OTAN que s'havia de celebrar uns mesos després. No oblidaré mai l’expectativa que suscità l’entrada de Curial a la Sala de “Santísima Trinidad”. Una expectativa proposicional a la decepció: El PCI mantenia la seva històrica posició pro atlantista. Al manco, Enrique Curiel aconseguí que el PCI no obstaculitzés la nostra campanya del NO.
Vos convit a llegir un dels seus últims articles d’opinió. Clicau AQUÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada