CINC NOTES POST ELECTORALS

I.- El front unitari de la dreta que es presenta com a PP, té un sostre electoral i no és majoria ni hegemònic. No és imbatible. Tot i que és un moviment molt plural –des de el centre dreta fins a la dreta més extremada, passant pel nacional catolicisme i els antisistema turbo liberals- no supera el 50% dels vots i es queda amb un 46,37%, percentatge al que hi podríem sumar els 0,32% de Sa Unió de Formentera. La oferta electoral unitària –i la llei electoral- aconsegueix que aquets percentatges de vot es transformin en més del 59% de representació parlamentaria.

II.- La corrupció no té efectes electorals. Pot provocar més o manco indignació i rebuig però és una qüestió d'ordre moral i pre-política. No hi ha intermediació política possible. En aquest sentit convertir la lluita anticorrupció en una qüestió partidista esdevé un error. L'excessiva i prolongada picabaralla partidista per assumptes de corrupció cal emmarcar-la en allò que Pierre Rosanvallon anomena “època de la política negativa” que no porta cap programa alternatiu i que impulsa la percepció social del “tots són iguals”. Hi ha pocs exemples de “càstig electoral” a ofertes electorals amb corruptes. Un exemple d’això pot ser el cas del PT brasiler. N’hi ha més d'eclosió de sistemes politics farcits per la corrupció com és el cas del terratrèmol del sistema de partits politics italians de finals del segle XX els efectes del qual àdhuc duren. El que ha passat amb UM és quelcom més semblant al cas italià que a un “càstig electoral”. Per això una conclusió és que , cada vegada més, la lluita contra la corrupció política hauria de ser una tasca de la societat civil.

III.- El Tony Judt, al seu llibre El món no se’n surt, diu que “Cal que aprenguem novament com criticar els qui ens governen. Però, per fer-ho creïblement, ens hem d’alliberar del cercle de conformitat en què estem, com ells, atrapats”. Crec que això és molt aplicable al PSIB-PSOE que s’haurien de alliberar-se del programa neoliberal espanyol no explicat i desentrampar-se de la peresa intel•lectual per poder reconstruir una autèntica oferta socialdemòcrata del segle XXI d’àmbit balear que els hi permeti, alhora, liderar plataformes electorals unitàries plurals i coherents a alguns àmbits municipals i insulars. (vegeu article de Marian Suárez)

IV.- Els bons resultats de la Coalició PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA (un 10,57% en la circumscripció de Mallorca al Parlament o de més del 8% a les locals de Palma, fan inapel•lable aquesta consideració) són, sens dubte, la conseqüència d’una excel•lent campanya electoral. Tanmateix, malgrat diguin el que diguin els que des dels àmbits del soberanisme i de l’esquerra alternativa han fet totes les passes cap a la desunió del Bloc, és sobre tot el resultat d’una dinàmica unitària possible. Caldria aprofundir en aquesta dinàmica i ampliar el ventall de la pluralitat possible de la coalició. El tercer espai és ja una realitat institucional. Ara s’ha de consolidar socialment i, per fer-ho, ha d’incorporar persones, interessos, desitjos i somnis més enllà de les organitzacions col•ligades, en la perspectiva de rompre el bipartidisme a les eleccions generals.

V.- Tot i que convé analitzar-lo amb calma, crec que el Moviment 15 M, ha tingut poca repercussió en els resultats electorals. Alguns ho lamenten. Jo ho celebro. El moviment interpel•la a la política perquè reconegui les causes i lliçons de la crisi, fins ara ignorades. Cal no oblidar que la crisi té un origen social: la acumulació insostenible de desigualtats que ha devaluat la democràcia.

Segueixo il•lustrant aquest bloc amb fotos de la exposició “Una luz dura, sin compasión. El movimiento de la fotografia obrera, 1926-1939” (Museo Reina Sofia (Madrid)