LISBOA

Comparteixo alguns tòpics turístics de Lisboa: Efectivament el millor pastís de nata (que és de crema i no de nata) és el de Belen o que el més divertit passeig per la ciutat és el que es pot fer amb el tramvia elèctric número 28. Discrepo d’altres: Les vistes que més m'agraden no són les del Castelo de Sao Jorge, ni les que es poden veure des de l’Elevador de Santa Justa. Jo em quedo amb les de la Lisboa que es pot gaudir i fotografiar des de els molls de Cais do Sodré; abans del monestir de los Jerónimos aconsellaria l’elevador de Bica i, si em perdo per Lisboa, cerqueu-me per qualsevol racó, carreró, o terrassa del barri d’Afama abans de cercar-me per El Chiado.

En qualsevol cas la darrera visita a la Ciutat Blanca em confirmà tres coses: La Ciutat sembla en una crisi perpetua, el meu refugi és, sens dubta, Afama (em declaro un “fan” d’aquesta barriada: m’agrada de dia, de nit, per a dinar i per sopar, per prendre el sol i per impregnar-me d’humitat, per escoltar fados i gaudir d’algun petit club de jazz...) La tercera confirmació és que per menjar bé el millor es perdre's i provar sort. La meva va ser trobar el Restaurant Varina da Madragoa. José Saramago era client de la rua das Madres.