La crisi de ciutadania laboral segons l’EPA

Aquest és el comentari  que he fet avui (25-01-13)  www.elperiscopi.com

Des del punt de vista de la recerca i la investigació social, cada cop és més complicat analitzar els mercats de treball amb els instruments estadístics existents. Són unes estadístiques pensades per a mercats de treball relativament estables. Són fruit del "fordisme" del segle passat i no pas del post-fordisme actual, amb mercats de treball inestables, relacions laborals flexibles, empreses descentralitzades i estacionals, i amb subocupacions (McJobs). La realitat és que les xifres oficials minimitzen la situació real d’atur. Val a dir, a tall d'exemple, que la “taxa de desocupació” no inclou a molts treballadors/es pobres que treballen, però no tenen una ocupació o ingressos regulars; tampoc inclou a les persones que treballen unes hores però desitjarien una ocupació estable a temps complet. L'estadística d’aquesta “taxa de desocupació” també exclou, per una banda, als qui volen una ocupació però no la cerquen activament, com ara, mares i, en menor nombre, pares que treballarien si hi hagués guarderies infantils; i, per una altra banda, als treballadors que participen en diverses maneres en l'economia informal, o a col·lectius més minoritaris (els qui han estat jubilats anticipadament contra la seva voluntat, malalts crònics que treballarien si hi hagués millors condicions laborals i d’inserció, o les persones empresonades).

Amb totes aquestes prevencions –que en el cas de Balears s’accentuen per la hiper estacionalitat-, el que tinc clar és que l’EPA és el millor instrument estadístic disponible per copsar les tendències del mercat de treball. Què hi veig a la que es va fer pública ahir? Idò  que una cosa és com acaba l'any i una altra, de vegades molt diferent, és el que ha passat durant els dotze mesos de l'any. En qualsevol cas, el mercat laboral segueix en una profunda crisi. Ho corroboren les dades que ahir vaig comentar i les següents:

·        L’atur segueix creixent: La mitjana de població aturada va ser en 2012 de 140.200 persones (un +8% que l’any anterior).

·        L’atur juvenil no se frena: L’any passat foren una mitjana de 26.100 persones aturades amb edats entre 16 i 24 anys (un +11,9% sobre l’any 2011).

·        L’atur de població estrangera baixa (mitjana any 2012: 40.000; amb una baixada del 28% en relació a l’any anterior). I creix el de la població espanyola (i de doble nacionalitat) que, l’any 2012, tingué una mitjana de 100.200 i un augment interanual del 14%.  Està clar que hi ha un fenomen de retorn dels estrangers als seus països d’origen.

·        L’atur de llarga durada té un repunt important. La taxa mitjana de 2012 ha estat del 10,41% mentre que la de l’any anterior va ser de 7,98%.

·        A l’any 2012 s’han registrat els percentatges de persones ocupades amb jornada parcial (subocupació) més elevats de la història (entorn al 15%).

·        Les llars amb tots els seus membres actius en atur varen ser, de mitjana anual, 38.300 l’any 2012. La petita baixada en relació a 2011 (-2,3%) és conseqüència, al meu parer, de la menor existència de llars d’emigrats.

·        Seguim destruint ocupació: L’EPA ens dóna una informació clau per sustentar aquesta afirmació. De la mitjana de persones aturades a l’any 2012 un total de 129.100 havien treballat abans d'estar en atur. L’any anterior aquests eren 120.100. És a dir, l’atur segueix creixent perquè hi ha destrucció d’ocupació, acomiadaments i EROs, no per l’augment de la població activa.

Aquestes xifres i consideracions, tal vegada, no omplin les planes de la premsa d’avui, però són reals i tenen noms, llinatges, cares i ulls.

Convé recordar el que el professor Luis Enrique Alonso a un llibre -imprescindible per entendre les mutacions actuals dels mercats laborals  -titulat “La crisis de la ciudadanía laboral” escriu: “… frente a las interpretaciones neoliberales que hablan de riesgo de la ciudadanía total –desmotivación hacia el esfuerzo personal, indisciplina por exceso de derechos y democracia, sobrecarga de demandas en las instituciones políticas, crisis de globalización, etc.- lo que estamos conociendo ahora es precisamente lo contrario, la estrechez y limitaciones de este concepto de ciudadanía…”

Així ens va!