Avui he publicat això a El Periscopi
Fins ara, els filòsofs -com bé sap
tothom- només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és
canviar-lo.
D'això es tracta: de canviar el món, i no resignar-se a l'actual panorama
de desigualtats escandaloses i de malbaratament a l'engròs dels recursos d'un
planeta que és finit. Per això em semblen molt escaients aquestes paraules de
Tony Judt per iniciar aquesta reflexió sobre la Renda Bàsica de Ciutadania.
Tinc la convicció que la Renda Bàsica és una peça essencial (efectivament no
l'única) per a un model alternatiu de societat i, alhora, és part de la solució
de molts dels problemes de l'actual conjuntura d'alarma social. Pot ser sigui
una proposta impertinent per l' statu quo. D'això es tracta: d'esmerçar la
situació que Zygmunt Bauman descriu dient que “No hi ha un model de societat
alternatiu. L'esquerra solament sap dir-li a la dreta, “qualsevol cosa que
facin vostès nosaltres la fem millor”. Costa distingir entre Governs d'esquerra
i de dreta, la veritat.”
Pot ser per això la Fundació Ateneu Pere Mascaró sigui, sens dubte,
l'entitat que, a les Illes Balears, més treballa en la difusió i estudi de la
Renda Bàsica. No debades des de la seva fundació és membre de la Xarxa Renda
Bàsica (XRB) -la secció espanyola de Basic Income Earth Networ (BIEN)-, i va
ser l'entitat organitzadora del XII Simposi de la XRB que es va fer a Palma a
finals de l'any 2012, en el que, entre altres coses, es va debatre una proposta
de feina per a calcular la viabilitat de la proposta de Renta Bàsica en l'àmbit
de les Illes Balears. Per als que defensam aquesta proposta, l'estudi de la
seva viabilitat tècnica i financera és una qüestió cabdal a la qual hi dediquem
molts d'esforços. No volem parlar de coses utòpiques. Les necessitats de canvi
de paradigma social són tan necessàries i urgents que només tenim temps per a
treballar escenaris de canvi realitzables. Una fita important en aquesta
direcció ha estat la recent celebració a Donosti del tretzè Simposi de la XRB a
on es presentaren estudis realitzats sobre les declaracions d' IRPF que
demostren que, amb una reforma fiscal realment progressiva, la Renda Bàsica és
absolutament viable a Catalunya i a Guipúscoa. A més de viable, els estudis
demostren que, amb aquesta assignació monetària incondicional, es redueixen les
desigualtats i són moltes més les persones que hi surten guanyant.
Però, què és això de la RB? Idò és un ingrés pagat per
l'Estat a cada membre de ple dret de la societat o resident acreditat, fins i
tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si
és ric o pobre, o dit d'una altra manera, independentment de quines puguin ser
les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. No és
una proposta pal·liativa de la pobresa i/o l'exclusió social, no és un subsidi
més, ans al contrari, és una alternativa a la panòplia de subsidis. Però
sobretot, és una proposta de política econòmica que, en garantir la llibertat
material de tothom mitjançant una radical redistribució de la riquesa, evita de
soca-rel l'existència de situacions de pobresa i d'exclusió social. En paraules
dels autors i autores del manifest fundacional del moviment francès Utopia:
“Establir una renda bàsica de ciutadania no és intentar corregir els efectes
del neoliberalisme o socórrer als més pobres, és fonamentalment qüestionar la
lògica capitalista i cercar una altra manera d'organització social”.
Sóc conscient que l'hegemonia neoliberal ha convertit en una mena de
veritat inqüestionable un model de societat basat en l'economia de la
desigualtat. (Si un combina les últimes dades de l' OIT i les que acaba de
publicar la Revista Forbes es dóna de cara amb la següent brutal evidència de
la injustícia mundial: 62 milions més de persones aturades des de 2008 i 852
persones milionàries més que l'any 2009). Malgrat tot, pretenen presentar-nos
com “normals” aquestes grans desigualtats econòmiques i, alhora, s'entesten a
ocultar la manca de llibertat que això provoca: La súper concentració de
riquesa en poques mans (1.645 milionaris/es acumulen més de 6,4 bilions de
dòlars) és la negació de la llibertat real -encara que en algunes parts del
planeta es mantinguin les formalitats- de la gran majoria de la població. En
aquest sentit, m'interessa recordar que des de l'origen de la proposta de Renda
Bàsica -ja fa més de trenta anys- hi ha hagut diversos arguments per a
explicar-la i defensar-la. Sempre he simpatitzat amb el pensament republicà
democràtic que associa la RB amb la garantia al dret material de ciutadania per
al conjunt de la població. Ara, en l'època de la crisi de les grans
desigualtats, la Renda Bàsica ha esdevingut també imprescindible per fer front
tant a les clàssiques formes d'exclusió social (atur de llarga durada,
problemes sociosanitaris, dèficits formatius) com a les “noves situacions de
pobresa” (treballadors/es pobres, desnonats, persones inocupables, pobresa
energètica, tecnològica o infantil, exclusió financera, etc.). A'aquesta
pandèmia desigualitària i empobridora de la majoria de la ciutadania afecta de
ple a societats ,com ara les Illes Balears que bravegen d'opulència
i comercialitzen luxe i hedonisme turístic
Val a dir que, ja fa alguns anys, el premi Nobel Wasslily Leontieff ens va
advertir que “quan la creació de riquesa ja no depengui del treball dels homes,
es moriran de fam a les portes del cel llevat que responguin amb una nova
política d'ingressos a la nova situació tècnica.” Idò ja hi som, i la RB es pot
albirar com part important de la nova política d'ingressos. A l'esquerra no li
queda més remei que assumir que el futur de la humanitat i del planeta lligat
únicament al creixement i al temps treballat remunerat és una quimera. Cal,
idò, articular projectes de canvi entorn dels models de vida i no tant –o no
exclusivament- arrendador del treball. En definitiva, la Renda Bàsica és una
proposta ineludible per a qualsevol programa emancipador en el segle XXI. Ho és
sobretot per l'esquera realista. És a dir, de la que no renúncia a
la pulsió igualitària de la democràcia, a les propostes de decreixement
solidari, i té la convicció que la garantia a la llibertat material que proporciona
la Renda Bàsica soscava de soca-rel el patriarcat i, per tant, és una proposta
concreta contra l'organització social que nega la igualtat a la meitat de la
població.
Com deia abans, ja s'ha demostrat la viabilitat de la Renda Bàsica en els
casos de Catalunya i de Guipúscoa. Ara toca fer-ho per a la ciutadania de les
Illes Balears. Alguns no defallirem en la tasca de demostrar que hi ha
alternatives. Que sí que es pot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada