Article que ha publicat avui Diario de
Mallorca.
Entorn del 8 de març, cada any es publiquen molts treballs
d’investigació i informes de conjuntura i es generen bastants informacions sobre
la situació de les dones. Enguany m’ha cridat l’atenció que una d’aquestes
notícies que més volada ha tingut afirmava que les dones acceleren la seva
entrada en els consells d’administració de les empreses de l’ Ibex.
Efectivament, les conselleres d’aquestes empreses cotitzades han passat de ser
26 l’any 2006, a 78 en l’actualitat. Sens dubta hi ha una bona progressió, però
paga la pena no perdre de vista que aquestes altes executives representen només
el 16,6% del total de persones presents
en els consells d’administració
de les empreses espanyoles amb més pes en mercat borsari. Així i tot, hi ha molt de
rebombori amb tot allò que té a veure amb la presència femenina en l’àmbit
financer. Fins i tot, el nomenament de Janet Yellen com a presidenta de la
Reserva Federal nord-americana ha donat peu que es palesi d’ assalt femení al
poder financer. Almenys en aquesta part de l’Atlàntic no hi ha
per a tant! El declivi de les
polítiques d’igualtat, fruit de les despietades polítiques d’austeritat
decretades per la troica (CE, BCE i FMI), no fan albirar grans avenços per a la
majoria de les dones. Ans al contrari, les regressions socials van acompanyades
d’involucions democràtiques molt importants.
Cada pic és més clar que les grans desigualtats -que són una de
les causes principals de la crisi financera, econòmica i social actual-
s’agreugen amb les polítiques neoliberals que, precisament, amb l’excusa de la
crisi s’apliquen sense complexos. Aquesta endimoniada dinàmica es produeix,
també, entre la meitat femenina de la població. És a dir, es manté la
desigualtat estructural per gènere i, alhora, s’agreguen les desigualtats entre
una elit de dones riques i l’ immensa majoria de la població femenina. No
debades, a les Conclusions de Tendències Mundials de l'Ocupació per a 2014 de
l’Organització Internacional del treball (OIT) s’adverteix que “En les
economies desenvolupades, es preveu que les dones es beneficiaran menys de la
tímida recuperació prevista a mitjà termini; de fet, les seves taxes de
desocupació només baixaran gradualment al 8,2 per cent en 2018, mentre que els
homes es beneficiaran d'una reducció més important, al 7,6 per cent.”
Em permetran que, per raons d’espai, passi ràpidament d’aquestes
reflexions globals a fer-ne algunes locals. A les Illes Balears, malgrat la
presència femenina en els àmbits empresarials i sindicals progressi, lenta però
adequadament , la precarietat té cara de dona. Això és, si més no, allò que es posa de manifest en el número 29 de la
publicació digital Temes Socioeconòmics Gadeso (que podeu consultar aquí) que
s’ha publicat coincidint amb el Dia Internacional de la Dona de 2014. Hi
trobàreu les principals dades sobre la presència de les dones en el mercat
laboral illenc de l’any passat i la seva evolució en el període 2008-2013, i
algunes dades rellevants en els àmbits de la pobresa i la corresponsabilitat en
les tasques de la llar i la cura de fills, filles i familiars. Tal vegada les
més punyents són les següents: 1.- En els sis anys de crisi la població aturada
femenina ha crescut un 129,3% i la taxa d’atur femení un 11,34%. 2.- L’any 2013
acabà amb una taxa d’atur femení de llarga durada del 10,49%. La taxa masculina
tot just supera a la femenina en un 0,5%. 3.- Amb dades de 2011 (la ultima disponible),
les dones de Balears cobren un 16,4% menys de salari que els homes. 4.- L'any
2013 el percentatge de dones assalariades amb jornades parcials fou del 21,1%,
i gairebé triplicà al percentatge d’homes. Sis de cada 10 contractes a Temps
Parcial registrats són per a dones. 6.- La taxa de risc de pobresa o exclusió
social de les dones és del 28% (similar a la dels homes) però les dones
pateixen una major severitat de carències materials: Fins a un 34% de dones
pateixen, almenys, 2 conceptes de carències materials, mentre que hi ha un
31,8% d’ homes en aquesta situació. 7.- La població inactiva per motiu de
dedicació a les tasques de la llar és en un 85,62% femenina. I 8.- El
percentatge de pares que comparteixen amb la mare el permís de maternitat tot
just frega l’ 1,6%.
Sembla que la dinàmica dels mercats condemni les dones a tenir
drets de ciutadania a temps parcial: Amb dret al treball parcial, amb salari
parcial, amb temps parcial per a gaudir
de la seva vida, amb una carència només parcial del risc de pobresa o exclusió
social ... Pot ser sembli una conclusió més aviat desesperada, però al meu
entendre és el que hi ha. Desesperació que, en cap cas, és rendició. Aquesta
situació és reversible; depèn d’elles i de nosaltres. En paraules d’Eduardo Galeano:“
Ojalá seamos dignos de tu desesperada esperanza.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada