El meu comentari d’avui a El Periscopi :
La involució democràtica és de gran calat. Hi ha una pèrdua
evident de drets de ciutadania social, la gairebé desaparició dels drets
democràtics en l’àmbit laboral són palesos, les palanques institucionals que
garanteixen de debò la igualtat d’oportunitats s’han anat en orris... Per
arrodonir la regressió democràtica s’imposa un relat tergiversat de l'acció del
govern. S'intenta amagar els estralls que en la vida de la ciutadania no rica
provoquen les retallades.
Aquesta imposició d’un discurs polític que nega la realitat força de mitges veritats i mentides no és cosa nova en el cas de governs
del PP. Cal recordar que el Govern d’Aznar fou un exemple de relat polític
mentider i opac. Recordeu les mentides sobre les armes químiques per justificar
la gerra d’Irak, la manipulació informativa sobre l’autoria dels criminals
atemptats de l'11-M, la barroera utilització partidista de RTVE que arribà a
negar l'existència d’una vaga general o s’entestà a referir-se a CCOO com “c,
c, o, o”, l'apagada estadística sobre
dades econòmiques i de mercat de treball. Sobre aquella apagada estadística
d’Aznar en tinc alguns records personals: No se sabia quin dia es publicarien
les dades d’atur registrat, et negaven dades sobre immigració que eren bàsiques
per regular-la amb un poc de seny, s’ocultà informació que ja albirava una bombolla
immobiliària incontrolable, ni tan
sols es publicaven les dades oficials del preu de l'habitatge!
Ara, tornem-hi, torna-hi. El govern actual del PP ha
decretat una nova apagada estadística. He escrit en més d’una ocasió que
s’estan eliminant productes estadístics, com ara, l’Enquesta de Conjuntura
Laboral que va desaparèixer a finals de
l’any 2012 i l’ Enquesta de Qualitat de
Vida en el Treball no es realitza des de l’any 2010. També hi ha retards en la
publicació d’algunes estadístiques que, a la pràctica, les converteixen en
inservibles. A tall d’ exemple, l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de la
que encara no es disposen de les dades definitives de 2013 o d’Estructura
Salarial la darrera dada publicada de la qual correspon a l’any 2011.
Un altre exemple d'opacitat: La reforma laboral
del Govern de Rajoy va significar una
autentica revolució neocon del dret laboral, però aquest Govern fa tot el
possible perquè no es coneguin els seus
efectes reals. En aquest sentit va la desaparició progressiva
de dades sobre la negociació col·lectiva en l'important Butlletí
d'Estadístiques Laborals. Tampoc
sabem exactament què passa amb el “contracte indefinit de suport als
emprenedors” per a empreses amb menys de 50 empleats. Aquest contracte era una
mesura estrella de la reforma i se sospita que ha estat un estrepitós fracàs.
Segur que l'opacitat s'estendrà sobre els resultats de l'anomenada “tarifa
plana” per, teòricament. incentivar la contractació indefinida.
La volta de rosca gairebé definitiva a l’opacitat i
tergiversació de la realitat social, és la notícia
que l'INE revisarà l’ EPA de tal
manera que el percentatge d'atur baixarà entorn d'un punt, però no el nombre de
persones aturades. Pot ser tècnicament sigui més o menys correcta aquesta
modificació metodològica en l’estimació de l’atur, però no és urgent i és
inoportuna. Tècnicament seria igualment correcta la modificació dels criteris
que regulen la condició d’atur registrat, i això sí és urgent i convenient
perquè l'Ordre
Ministerial d' 11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85) ha quedat absolutament
obsoleta.
Tanmateix d’un govern que qualifica les persones aturades d’
“estoc”, es pot esperar qualsevol cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada