Pot ser la dita del refranyer popular “a l’estiu tota cuca viu”
fos d’ aplicació al mercat laboral illenc fins fa pocs temps. En plena
temporada turística, gairebé tothom podia tenir una feina. Més bé o més
malament, els estius eren l’època de l’any en la que uns feien la “temporada”
que els permetia mal passar els hiverns o pagar deutes. Uns altres -normalment
el jovent o els membres de la família que no eren sustentadors principals-
s’incorporaven per primera vegada al mercat laboral. És veritat que des de fa
molts d’anys ho feien en unes condicions de precarietat laboral important. Era,
el que podríem dir, una “precarietat de
transició”. Però això ara s’ha
convertit en una “precarietat d’horitzó”. I ja no és veritat que a l’estiu
tota cuca viu. Tenir un contracte, una alta a la Seguretat Social, una feina
estiuenca, no garanteix un horitzó d’integració social plena. És un episodi més
d’una vida laboral de precarietat continua.
Les dades laborals que ahir es varen publicar, referides als
registres d’atur i afiliacions a la
Seguretat Social del mes de juny, ens mostren un panorama laboral força
preocupant. Vegem:
- En plena temporada estiuenca (les dades són de dia 30 de
juny) hi ha 83.739 persones apuntades en
demanda d’ocupació, de les quals 62.578 són considerades aturades registrades.
La diferència de 21.161 entre una i altra dada es correspon a persones aturades
en un ERO temporal, Fixos Discontinus en atur (els anomenats “FFDD d’estiu”, és
a dir, de sectors no turístics o, fins i tot, d’hotels que, abusant de la llei,
tenen plantilles de FFDD rotatòries), persones ocupades amb una jornada molt
reduïda que sol·liciten un treball més normalitzat, persones aturades que
participen en algun programa de Polítiques Actives d’Ocupació, etc.
- L’atur registrat de
llarga durada (més de 12 mesos ininterromputs) arriba al 42% del total (26.255 persones). La minva d’aquest
col·lectiu està cada pic més associada a la finalització de la prestació de
desocupació. És, idò, un focus d’ “atur desanimat”, és a dir, persones
desocupades que no estan inscrites al SOIB.
- L’atur registrat
baixa en termes interanuals en 8.156 registres (un -11,53%). Més del 25%
d’aquesta baixada correspon al col·lectiu d’estrangers. Segueix doncs el
procés de retorn als seus països dels estrangers. Cal recordar que les recents
dades de població certifiquen que, efectivament, els estrangers se’n van (i
deixen d’estar apuntats a les llistes d’atur registrat), mentre que els
espanyols d’altres Comunitats Autònomes que venen, en el cas de cercar feina,
ho fan a través d'altres mecanismes que no són el SOIB.
- Tot indica que
“l’atur desanimat” va en augment en general, però especialment entre els i les
joves. L’atur registrat de persones menors de 25 anys (5.670 en el mes de
juny) representa tot just el 25% de l'atur estimat per l’EPA. Sembla que les
generacions digitals i natives de la precarietat no confien massa en el SOIB
per trobar alguna oportunitat de contractació. Les males experiències laborals
inicials no ajuden a tenir confiança en els serveis públics d’ocupació.
- Dels 48.328
contractes registrats durant el mes de juny, el 91% són temporals. D’aquests,
el 52% (23.058) són de menys de 3 mesos de duració. L’acumulat dels sis
primers mesos de 2014 és d’un 87% de contractes temporals (inclosos els
“indefinits” amb un any de període de prova).
- Sobre les
Afiliacions a la Seguretat Social s’ha de dir que són de poca informació si no
ens diuen quantes n’hi ha a temps parcial (més o menys que fa un any?).
Aquesta és una qüestió clau que s’explica al darrer Temes Socioeconòmics Gadeso titulat TREBALL
A TEMPS PARCIAL: INSERCIÓ PARCIAL? En el cas de les dades de juny 2014
s’observa un augment d’afiliacions de 24.341 (un +5,49%) en relació al mes
anterior. Això és purament estacional. El que importa és saber quantes de les
15.504 afiliacions d'increment interanual (+3,43%) són de treball a temps
parcial (és a dir mitja afiliació) i quantes són motivades per la curta durada
dels contractes. En aquest sentit convé que sàpiguen, a tall d’exemple, que, en
el conjunt del Regne d’Espanya (no dispòs de les dades de Balears), el dia 30
de juny d’ enguany es varen produir un total de 161.262 altes i un total de
284.628 baixes d’afiliacions a la Seguretat Social, la qual cosa ens indica una
dinàmica d’entrades i sortides molt accelerada per la gran temporalitat i la
curta durada de la contractació.
- Acabaré amb una dada de maig però que es va fer publica
ahir: De les 67.837 persones en atur
registrat durant el mes de maig, només 39.647 tenien una prestació de
desocupació. Les que cobraren una prestació contributiva van ser 17.534
(amb una quantia mitjana de 822,1 €), 18.427 cobraven el subsidi i 3.689 van
ser titulars de la Renda Activa d’Inserció (426 € en ambdós casos).
Definitivament s’ha
de ser molt cínic per afirmar que hi ha un canvi de tendència en la bona
direcció. Cada mes hi ha més gent en risc d’exclusió i més treballadors i
treballadores en rics de pobresa. Tant és així que, malauradament, ja no podem
dir que a l’estiu tota cuca viu. En tot cas, hi ha molta cuca que mal viu. Sóc incapaç de dir-ho tan ben com ho fa Toni Gomila a la
seva columna
d'avui a l’Ara Balears. No se la
perdin!
Publicat a El Periscopi ( (03-VII-2014)
Foto R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ).
“Flowers (Large Flowers, 1964-1065) Obre
de Andy Warhol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada