En un sol trimestre han coincidit les vacances de Pasqua,
l’inici de la temporada turística, una certa suavització de les irracionals
polítiques d’austeritat, una lleugeríssima millora del crèdit, i la
consolidació de la pobresa laboral com a nou paradigma de les relacions
laborals. No obstant això el Govern de les Illes Balears no s’està de
referir-se a les dades de l’
EPA del segon trimestre de 2014 parlant de “creació d’ocupació”,
“recuperació econòmica” i “canvi de tendència”. Els mateixos que feren
comptabilitat creativa i donaren embranzida a la crisi i a la desigualtat, ara
en tornes a fer amb les estadístiques d’ocupació.
L’assumpte clau del mercat laboral post reformes laborals de
2010 i 2012 és si, una vegada ha tocat fons quant a destrucció d’ocupació, és
capaç de mantenir la seva capacitat de ser inclusiu i de distribuir renda a
bastament per garantir que la roda del consum s’activi. Amb les dades de l’EPA
que s’acaben de conèixer és, si més no, molt dubtós.
Al conjunt de l’Estat, l’ocupació ha crescut en 192.400
persones en el darrer any, però s’ha de dir que el nombre total d’hores
treballades per la població assalariada no revifa, que la població assalariada
amb relació laboral temporal ha crescut en 208.700 persones, i que les
ocupacions a temps parcial s’han enfilat fins a 2.844.100, amb un creixement
interanual del 2.63%. Per tant la qüestió clau és que la taxa espanyola d’atur es
redueix en un inapreciable 1,59% (del 26,06% del segon trimestre de l’any
passat al 24,47% del 2014) a un elevat preu quant a taxa de precarietat. És a
dir, en termes europeus, decreix la intensitat del treball i augmenta la
d’empobriment laboral.
Pel que fa a les Illes Balears, en un trimestre excepcional
en una economia excepcionalment estacional com la illenca, i en un context en
què la població activa (les persones que poden i volen treballar) s’encongeix
en 10.000 persones en relació a l’any anterior, i amb una taxa d’activitat
(66,77%) de les més baixes de la història de Balears en un trimestre estiuenc,
les dades que em semblen més rellevants són:
Des del punt de vista
del volum de l’atur: a) la taxa d’atur se situa en el 19,04% (118.000
persones); b) la taxa d’atur juvenil (menors de 25 anys) ha crescut del 42,7%
al 44,08% en el darrer any; c) l’atur baixa un 11,33% en un context de minva de
la població activa i de la taxa d’activitat; d) tot i que la població i l’atur
registrat d’estrangers va a la baixa, la taxa d’atur de la població estrangera
torna incrementar-se fins a fregar 22,5%, mentre que l’any passat era del
21,79%. És a dir, no migrar té cada pic manco possibilitats d’ocupació a
l’economia regular.
En relació a la
descohesió social: 1.- L’atur de llarga i molt llarga durada. Un 14,4% de
la població aturada ho és des de fa més d’un any i un 33,9% des de fa més de
dos anys. 2.- El nombre de llars amb tots els seus membres actius en atur és de
37.300. 3.-La baixa taxa de protecció per desocupació, que s’ha situat en el
26,3, és a dir, gairebé només una de cada quatre persones aturades percep
alguna prestació (entre contributives i subsidis).
Quant al
deteriorament de les relacions laborals: Per una banda el percentatge de
població assalariada amb contracte temporal és el 27,6% (el percentatge més alt
dels darrers anys: 25,9% en 2013 i 25,6% en 2012), i per una altra, es
consolida el nombre de persones ocupades a temps parcial i l’índex
d’estacionalitat sembla que segueix escalant posicions.
Sense fer comptabilitat creativa el que cal dir és que els
resultats que ens ha deixat l’EPA del segon trimestre de 2014 són coherents amb
una estratègia de sortida de la crisi en la qual la precarització laboral és la
base del nou model de relacions laborals, la precarietat social és l’eix del
model de competitivitat, i la precarietat econòmica és l’aposta per un model
econòmic en el qual el 84,9% de la població ocupada ho és en el sector serveis.
Aquesta triple precarietat hauria de ser motiu de preocupació i no de tantes
alegries. A les forces del privilegi ja
els va bé aquesta sortida de la crisi, però les forces de la prosperitat
compartida. Vet aquí un gran tema de confrontació política, social i, fins i
tot, cultural.
Publicat a www.elperscopi.com
(29-VII-2014)
Foto
R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ). Exposició temporal de
Marcel Wanders
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada