Pel que fa als assumptes sociolaborals, el mes de juliol acabà amb un
document estrany. Vint-i-una pàgines signades per les patronals, els sindicats
i el govern espanyol amb un títol confós: “Acuerdo de propuestas
para la negociación tripartita para fortalecer el crecimiento económico y el
empleo” És un acord de matèries a
negociar o és un simple inventari de propostes d'uns i altres? Sigui el que
sigui, ja ens ho contaran al acabar l'estiu i vegem els resultats durant la
tardor.
Uns dels assumptes que més m'ha cridat l'atenció és el capítol
“Protecció Social” (pagina 15). Són unes propostes prou interessants, però tot
el que no sigui una Renda Garantida de Ciutadania en el camí d'una Renda Bàsica
(universal i incondicionada) són pegats foradats.
Val a dir, però; que la calamitosa situació de desprotecció social a la
qual hem arribat és responsabilitat de la gestió inhumana de la crisi que ha
fet el PP al Govern d'Espanya. Sense anat més allunyí l'EPA del segon trimestre
de 2014 en deixava el següent panorama quant a protecció de desocupació a
Balears: Només poc més d'una de cada quatre persones aturades percep
prestacions. És a dir, la taxa de protecció és d' un 26,3%. Hi ha, per tant,
més de vuitanta-sis mil persones aturades que no perceben cap prestació. Val a
dir que solament una de cada tres persones aturades major de 45 anys té alguna
amb protecció. Aquest col·lectiu han perdut més
de tretze punts de protecció. Per què? Per tres
raons:
1) Per l'augment de la població aturada de llarga i molt llarga durada,
sense cap adaptació d'una legislació pròpia d'una situació de quasi plena
ocupació a l'actual d'atur massiu.
2) Per la inexistència de Polítiques Actives d'Ocupació.
3) Pel que algú ha anomenat “el silenciós retall de les prestacions per
desocupació” que han estat especialment cruels per les persones de més edat. Concretament
durant l'any 2013 les tisores del PP eliminaren el subsidi extraordinari per a
persones aturades majors de 45 anys, i modificaren a la baixa el subsidi
ordinari per a persones aturades majors de 52 anys que, recordeu, va passar a
ser per a majors de 55 anys i, des de llavors, són menys el que el poden cobrar
perquè es té en compte, per accedir-hi, els ingressos de tota la unitat
familiar (no sols la de la persona aturada) i s'obliga a accedir a la jubilació
a la primera edat possible, eliminant la possibilitat d'esperar fins a complir
el 65 anys.
És l'hora de la rectificació. No calen maniobres de distracció, malgrat
que sigui l'estiu.
Publicat a EL PERISCOPI (11-VIII-2014)
Foto
R. Borràs (Stedelijk Museum, Absterdam ). Obre de Pablo Picaso. “Femme
nue devant le jardem” (1956)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada