Publicat a www.elperiscopi.es (11-IX-2014)
La consolidació de la reivindicació de la societat catalana del dret a decidir és, a parer meu, una reivindicació de radicalitat democràtica. Es miri com es miri, el procés català és una peça importantíssima de la situació de fi de règim en la que vivim. El que al 1977 i 1978 va ser aire de llibertat, amb el pas del temps i moltes decisions polítiques equivocades, ha esdevingut en aire viciat, gairebé irrespirable. Cal, idò, recomençar allò que s’inicià amb l'anomena transició que, val a dir-ho, va ser més be una transacció.
Amb la idea de
recomençar, mir al poeta que diu: “Ara el
que cal és que tot recomenci; / ben certament, / el que més cal / és l’esforç
de recomençar / un cop més encara” (El poble de Miquel Martí i Pol).
Recomençar és
possible perquè, malgrat les malifetes del bipartidisme (reforma de l’ article
135 de la Constitució Espanyola, successió monàrquica exprés) hi hagut una
repolitització de la societat molt i molt important. El moviment del 15-M i les
múltiples formes de resistència al turbo capitalisme (austeritat despitada,
reformes laborals, privilegis per l' 1% contra el 99% de la societat, etc.) han
estat cabdals. En la cruïlla actual és imprescindible fer altres polítiques i
fer-les d'una altra manera. Però no cal d'inventar-ho tot. La lluita emancipatòria no
és de fa dos dies ni la dignitat, coherència i compromís és una novetat.
Per això, en
aquest aniversari del criminal cop de
d’estat de Pinochet, mir a Xile i record les darreres paraules del President
Salvador Allende, abans d'acomiadar-se de les persones que l’acompanyaren fins
al darrer moment a La Moneda, que diuen “... les pido que salgan ahora, que tienen la posibilidad de hacerlo.
Algunos deberán contar lo que ha ocurrido. Yo combatiré, porque tengo un
mandato de los trabajadores y el pueblo, que, como a través de toda mi vida,
cumpliré con lealtad.”
Recomençar, és
més possible ara perquè davant un capitalisme salvatge globalitzat, és possible
conjuminar radicalment la lluita des de la reivindicació de més sobirania i més
globalització de la resistència i de la construcció de l’alternativa.
Per això, tal
dia com avui, record al Nova York ferit pels atemptats de l'11-S, i a la
bestial política de resposta que posà en marxa George W. Bush. Bona part de la
humanitat encara paga les conseqüències d’aquella bogeria del negoci bèl·lic.
Tanmateix és possible recomençar perquè existeix Occupy Wall Street. Però per
recomençar cal ser valents, agosarats. Pot ser valgui la pena escoltar Federico
Garcia Lorca en Poeta en Nueva York que ens diu. “No, no. Yo no pregunto, yo deseo”.
El desig és, al
cap i a la fi, la força per recomençar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada