Habitatges, TIC i desigualtat

La Fundació Gadeso acaba de publicar, en el format digital habitual, el número 40 de Temes socioeconòmics, que és la segona entrega d'una sèrie dedicada a l'ús de les TIC en el context de la crisi a Balears. El títol és prou significatiu: Equipament i ús de les TIC en els habitatges: cap a la dualització social?, però, alhora, és coherent amb les dades de l'enquesta que recentment (2/9/2014) ha publicat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre aquest assumpte i que fa referència als habitatges principals en els quals hi viu almenys una persona de 16 a 74 anys.

Quines són aquestes dades que ens permeten tenir una mena de foto de la situació en 2014? Bàsicament les següents: el 21,6% dels habitatges habituals illencs no disposen d'accés a internet i al 20,5% no hi ha ordinador. Un 99,8% disposen de televisió i només un 14,6% d'iBook. Pràcticament tots els habitatges (99,8%) estan equipats amb algun tipus de telèfon, però només el 3% ho estan únicament amb telèfon fix. El dispositiu d'accés a Internet més emprat en els habitatges són els dispositius mòbils (81,7%), seguits dels ordinadors portàtils (76,9%). A Balears, un total de 82.613 habitatges no disposen d'accés a internet. En un 46,4% dels casos la raó per a aquesta mancança és que no és necessari, i en el 42,6% i el 40% que els costos de l'equip i de la connexió resulten massa elevats, respectivament.

Pel que fa a l'evolució en el període 2008-2014, ha estat la següent: a) els habitatges amb algun ordinador augmenten en un 17,1%, b) els habitatges que disposen d'accés a Internet en un 25,1%, c) els habitatges que tenen banda ampla en un 29%, i d) els habitatges amb telèfon mòbil en un 6,2%; en canvi e) els habitatges amb telèfon fix disminueixen en un 0,3%. La qual cosa vol dir que l' equipació dels habitatges illencs ha tingut una evolució molt semblant a la del conjunt del regne d'Espanya. Potser en aquesta evolució positiva tingui molt a veure el que Jordi Maluquer de Motes, en el seu darrer gran llibre La economía española en perspectiva histórica, explica sobre el declivi industrial espanyol des de maig de 2007: "Los productos del sector de bienes de consumo no duraderos, como la alimentación, han tenido mejores resultados. También tuvieron un resultado relativamente estable las ventas de electrodomésticos de línea marrón productos de electrodoméstica de consumo y equipamiento TIC si bien los precios experimentaron una deflación permanente".

Tot plegat, hom podria pensar que la pregunta del titular del Temes socioeconòmics que coment (Cap a la dualització social?) no és massa pertinent. Discrep. Una cosa són els habitatges en les quals no es fa un ús més i menys normalitzat de les TIC, i una l'altra són les que, senzillament, no poden accedir-hi per falta de recursos econòmics. En aquest sentit, em sembla escaient recordar que, amb les darreres dades disponibles de l'enquesta de condicions de vida (2013), sabíem que un 7,6% de les llars no es poden permetre disposar d'un ordinador personal i ara, amb l'enquesta sobre equipament i l'ús de les TIC en les llars de 2014, sabem que en els habitatges illencs sense connexió a internet, els costos de l'equip i de la connexió són una causa prou important per a aquesta mancança.

Per això em semblen ponderades les conclusions que es plantegen: a) Amb les dades disponibles, encara no es pot parlar de símptomes robusts de fractura social en funció dels equipaments i usos de les TIC en els habitatges. No obstant això, el fet que hi hagi 82.613 habitatges que no disposen d'accés a Internet (el 21,4% sobre un total de 386.222) albira un futur, més o manco immediat, amb un percentatge elevat d'habitatges en "pobresa tecnològica" i, per tant, amb una important tendència cap a la dualització social. I b) La societat illenca s'hauria d'interrogar sobre si és sostenible que el 20,5% dels habitatges no tinguin ordinador. A la Fundació Gadeso, pensam que no ho és i que cal detectar les causes per revertir aquesta situació. En aquest sentit suggerim dos possibles àmbits d'investigació: Per una banda, les causes que provoquen la carència material que detecta l'enquesta de condicions de vida (un 4,3% de les llars no poden disposar d'un ordinador personal) i, per una altra banda, els dèficits de l'aprenentatge al llarg de la vida en el tema de les TIC.

Aquests són, a parer meu, dos suggeriments per combatre la desigualtat en l'ús i en la capacitat de tenir equipaments TIC en els habitatges. Tant de bo siguin de la consideració de qui pertoqui.

Article publicat originalment al Diario de Mallorca ( 30-X-2014)

Foto. Rafel Borràs (agost 2014). Cal·ligrafia  i segells xinesos. Museu de Xangai