Per motius que no
vénen a cas, ara m’adon que en obrir el meu compte de Twitter (@borrasensenyat)
em vaig presentar dient: “M’agrada conèixer món, però no viuria en un altre
lloc que no fos Mallorca. El meu esquerranisme no és un “pecat de joventut”. Va
ser una improvisació encertada. Avui m’agradaria ser a un altre lloc. A una
estimada ciutat pròxima però molt diferent de Palma. M’agradaria ser a Lisboa i
conèixer algun altre lloc de "l'altra banda del tajo" i
assaborir els “Dias
do desassossego”.
Malauradament la
manca d'assossec, de calma, quietud, tranquil·litat... de l'endemà de conèixer
els resultats de les primàries de MÉS per Mallorca i de MÉS per Palma, té a
veure amb la lectura de la premsa
d’avui. Aquesta malaltissa
patològica del personalisme pot ser letal per a el projecte. Una de les gràcies de MÉS per
Mallorca és la capacitat de mestissatge de cultures ideològiques, i de fer
confluir procedències polítiques diferents. En definitiva, MÉS, agradi o no, ja
no és una coalició de partits i algunes persones independents. És un instrument
polític que vola sol i que solament
està “al servei d’aquest poble”.
Causa desassossec
pensar que aquests infantilismes
malaltissos puguin restar un gram de l'impuls al canvi que han significat
aquestes primàries obertes. Vull pensar que a MÉS per Mallorca no hi sobra
ningú, ans al contrari. Vull pensar, però, que hi
sobren algunes formes i actituds.
Pel que fa als
resultats d’aquest candidat testimonial, només dir una cosa: Mil gràcies,
m’honora estar a la papereta que convertirà a Antoni Noguera en batle de Palma.
Tenia pensat acabar
el “Diari d’un candidat testimonial” afirmant que ja és ben hora de tornar a
les sendes que marcà Emili Darder. Malgrat el desassossec que em provoquen les
pixades fora de test d’alguns, no m’estaré de dir-ho de la millor manera
possible. Amb paraules de Kavafis en adaptació de Lluís Llach sobre una versió
catalana de Carles Riba:
“Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada