A qualsevol
persona que no visqui força allunyada de les preocupacions humanes li haurien
de preocupar les carències materials de la població. La bona o mala situació
econòmica s’hauria d’avaluar en funció d’aquesta capacitat de distribució del
model econòmic. En aquest sentit, i prenent en consideració que, ens agradi o
no, el treball remunerat encara ara és el menys dolent dels instruments que
s’han ideat per a redistribuir la riquesa que es crea, resulta del tot
necessari avaluar el funcionament dels mercats de treball des de la perspectiva
de la qualitat de l’ocupació. Si a més volem que la distribució de la riquesa
es faci en marcs institucionals democràtics, serà clau avaluar el grau de democratització
de les anomenades relacions laborals. Dit altrament, qualsevol persona que
tingui un mínim d'empatia amb els ciutadans i les ciutadanes, estarà
interessada per saber si les persones que tenen una ocupació (assalariada o no)
poden, si són joves, albirar un futur d’emancipació, o -si és que s´emanciparen
en una època de major progrés compartit- arribar a fi de mes amb les
necessitats bàsiques de la llar cobertes. Els que filin més prim es preocuparan
també de saber si tenir un contracte laboral o ser autònom dependent equival a
entrar en una categoria de "ciutadania a temps parcial", és a dir,
amb els drets de ciutadania suspesos durant la jornada laboral.
Aquests són
les qüestions que en l´actual fase de la crisi sociolaboral, i malgrat
l´establishment polític-empresarial miri únicament algunes xifres del mercat
laboral, han esdevinguts en fonamentals. Hom pot afirmar que la creació de
llocs de treball de mala qualitat no és una bona notícia en termes de cohesió
social i de democràcia de debò, ans al contrari, l'extensió de la pobresa
laboral impulsa la desigualtat i, alhora, empobreix la democràcia. Acab de
referir-me a l´actual fase de la crisi sociolaboral i, potser, això necessita
una breu explicació: Sóc de l´opinió que no estem a prop de la superació dels
efectes que la crisi ha provocat en el mercat laboral de les Illes Balears. El
que passa és que hem entrat en una nova fase -propiciada institucionalment per
la Reforma Laboral de 2012- caracteritzada per la negació de la funció
integradora de l´ ocupació remunerada, sigui assalariada o autònoma. Per
aprofundir en aquest plantejament em permetran que els recomani el número 47 de
Temes Socioeconòmics Gadeso (disponible aquí)
que hem titulat "2011-2014: Quatre anys d´aprofundiment en la precarietat
laboral".
Les dades són tossudes, i contràriament als discursos sobre una discutible creació d´ocupació i de reducció de l´atur, el que es pot constatar és un evident creixement de noves precarietats que empobreixen a una part de la població ocupada. Però, quines són aquestes noves precarietats? A més de la devaluació salarial, l´EPA ens informa de les següents: Per una banda l´augment dels "treballadors independents o empresaris sense assalariats", els popularment anomenats "falsos autònoms". En el període 2011-2014 aquest grup d´ocupats ha tingut un estirabot del 12,6%, mentre que el col·lectiu de persones assalariades només ha crescut un 2,5%. Un segon factor és la temporalitat. Malgrat els incentius a la contractació indefinida i que algunes relacions fixes amaguen una real temporalitat (contracte indefinit amb un període de prova de dotze mesos i Fixos Discontinus), el percentatge de població assalariada amb contractes temporals no ha sofert grans variacions a la baixa. Ans al contrari, en els darrers tres anys s´observa una tendència a l´alça. En qualsevol cas, el més significatiu d´aquests anys és l´augment de la temporalitat extrema. Mes rere mes, el SOIB informa que el nombre més gran de contractes registrats són els que tenen una durada de menys de tres mesos. El balanç, en termes d´EPA, és contundent: El nombre de persones assalariades amb contracte de menys d´un any d´antiguitat a l´empresa ha crescut gairebé un 16% des de l´entrada en vigor de la darrera Reforma Laboral.
Amb tot, el factor "estrella" de la nova precarietat laboral és el treball a temps parcial. Cal recordar que, en alguns indrets, a aquestes relacions laborals parcials no desitjades se´ls anomena d´atur parcial. Idò aquests particulars "Minis Jobs" han augmentat un +16,5%, i ho han fet tant els temporals (+17,1%) com els indefinits (+16,2).
S´acumulen,
idò, les evidències que en el període 2011-2014 s´ha promogut un model de
creixement econòmicament fràgil, socialment injust, i en el que l´augment de la
pobresa laboral explica que la taxa de risc de pobresa i/o exclusió social
AROPE (acrònim de At-Risk-Of Poverty and Exclusion) que, no debades, incorpora
els components relacionats amb la qualitat de l´ocupació, sigui a les Illes
Balears sempre més elevada que la calculada únicament basant-se en les persones
que no arriben al llindar de la pobresa. Tot plegat demostra que, per albirar
un horitzó de prosperitat per a tothom, cal recuperar la funció integradora del
mercat laboral. Hem de tornar a la situació en la qual tenir una ocupació sigui
sinònim de no tenir risc d´exclusió social. Aquest és un repte tan urgent com
oblidat en aquests darrers quatre anys.
Publicat originalment a Diario de Mallorca (12-2-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada