No deixa de ser paradoxal que els mateixos que van provocar la
crisi econòmica de 2007 insisteixin a perllongar la crisi social. Els mateixos
assessors de, posem per cas, Lehman Brothers o de l’FMI són els que ens
recepten el retard de l’edat de jubilació i la prolongació de la vida laboral.
Però, lluny d’‘allargar la vida laboral’, el que ha succeït és
que, per una banda, cada vegada costa més iniciar qualsevol trajectòria laboral
i/o professional, per la qual cosa s’ha provocat un alarmant atur juvenil. I,
per un altre costat, a molts dels que, en millors èpoques, van iniciar les
seves carreres ocupacionals, se’ls ha abocat a una dinàmica de precarietat i de
múltiples interrupcions. Quan la interrupció es produeix a una edat
relativament avançada –posem per cas la convencional de 45 anys– es plantegen,
almenys, dos problemes:
El primer consisteix en una important pèrdua del que la teoria
del capital humà identifica com el que s’ha invertit en formació d’aquest
capital. Val a dir que, com sabem almenys des de 1963 per les recerques
empíriques realitzades per economistes com Theodore W. Schultz, aquesta
formació (i experiència) té un valor econòmic monetari de retorn a la societat.
El segon és que creix exponencialment el risc d’‘inocupabilitat’
entre el col·lectiu de població desocupada –sobretot si és de llarga durada–
d’aquestes edats que, pel que sigui, no té ni formació ni habilitats suficients
per reinserir-se en un mercat de treball més exigent i competitiu. La categoria
de persona inocupable es va començar a utilitzar a Llatinoamèrica per analitzar
les conseqüències dels plans d’ajustament neoliberal aplicats precisament per
l’FMI. Des de llavors, sabem que una atenció de baixa intensitat a la població
desocupada major de 45 anys no fa altra cosa sinó incrementar la
inocupabilitat. Precisament això és el que s’ha fet. Les Polítiques Actives
d’Ocupació ni hi han estat ni se les espera, s’ha eliminat el subsidi
extraordinari per a persones aturades majors de 45 anys i s’ha retallat el de
persones aturades majors de 52 anys. Una autèntica desinversió social!
Article publicat a l’AraBalears (22-02-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada