Amb
el títol “A major nivell educatiu, menor taxa d’atur”, acabam de publicar el
número 50 de Temes Socioeconòmics Gadeso que, com els quaranta-nou anteriors,
està disponible a www.gadeso.org. Per celebrar aquest mig centenar de temes
tractats des de maig de 2011 en aquesta publicació digital, ens ha semblat
interessant observar quina ha estat la presència de persones amb educació
superior en el mercat laboral de les Illes Balears l’any 2014.
Per
fer-ho hem analitzat les darreres dades disponibles de l’Enquesta de Població
Activa, tant en la seva explotació per part de l’INE, com per l’ IBESTAT. Val a
dir que la classificació que fa l’EPA dels nivells d’educació de la població és
la següent: Sense cap estudi, amb educació primària o inferior, ensenyament
secundari de primera etapa, ensenyament secundari de segona etapa, i educació
superior.
Del
conjunt de dades que hem estudiat, potser les més significatives són les
següents: Per una banda, val a dir que, comparativament amb el conjunt
d’Espanya, el percentatge de població de Balears amb estudis superiors és menor
(27,2% vs. 22,8%). És un diferencial negatiu que es dóna també en el
percentatge de població activa (la que treballa o està en disposició i/o necessitat
de fer-ho), en el de població aturada (persones sense treball, disponibles per
treballar i cercant activament ocupació), i, especialment, en l’ ocupada, és a
dir, en el conjunt de població que en major o menor intensitat ha treballat
(com assalariada o no) durant almenys una hora a canvi d'una retribució. En
aquest darrer cas, la diferència entre el percentatge de població illenca amb
estudis superiors i el del conjunt d’Espanya és d’un -10%. No obstant això,
aquest col·lectiu té a Balears una major taxa d’activitat i una menor taxa
d’atur. És a dir, la població illenca amb estudis superiors té un “dinamisme
ocupacional” major que la del conjunt de l’Estat Espanyol.
Per
una altra banda convé parar atenció en un seguit de dades sobre la que podríem
dir composició d’aquest col·lectiu illenc: a) Quant a la població en general de
més de 16 anys, la que té estudis superiors representa un 22,8% (211.700
persones) del total, i molt majoritàriament -un 73%- són persones ocupades. b)
Pel que fa a la població amb estudis superiors ocupada, cal dir que destaca el
relativament baix percentatge (21,1%) d’empresaris amb assalariats que han
assolit aquest nivell educatiu, que la majoria de persones ocupades amb
titulació superior pertanyen al sector públic (59,1%) i que, dins de la
població ocupada amb estudis superiors, hi ha més dones. c) En relació a la
població assalariada amb estudis superiors, diguem que el percentatge total és
baix (no arriba a un de cada tres); que majoritàriament (34,4%) ho són del
sector serveis que, com és sabut, és hegemònic a les Illes Balears; que la majoria són persones de 34 a 54 anys,
i que no es deslliuren de la temporalitat contractual, ans al contrari, l’any
2014 superen en un 2% al conjunt d’assalariats i assalariades. c) Finalment
anotem els trets més rellevants de la població aturada amb educació superior.
Per una banda cal tenir present que, la
xifra absoluta, és prou important -22.300 persones- i, alhora, que en termes
percentuals representen un 18% del total de població aturada, i que la taxa
d’atur femení supera en més d’un 3% a la masculina. Tanmateix el més important
és constatar que l’any 2014 la taxa d’atur fou del 32,8% en persones amb
educació primària o inferior, del 23,9% en persones amb ensenyament secundari
de primera etapa, del 18,3% en persones amb ensenyament secundari de segona
etapa i del 12,6% en persones amb titulació superior.
Tot
plegat em permet acabar amb dues conclusions. La primera és la confirmació que
el model de creixement illenc incorpora precarietats laborals i socials,
independentment del grau d’educació assolit. La segona no és altra que la
confirmació de la hipòtesi segons la qual a un major nivell educatiu se li
correspon una menor taxa d’atur. Però una menor taxa d’atur no vol dir una
millor participació en un mercat laboral inclusió. Malauradament, l’àmbit de
l’ocupació assalariada o autònoma de les persones amb estudis superiors està
cada pic més ple d’històries de vides precàries i de pobresa laboral. Altrament
dit, cada vegada hi ha més currículums acadèmics brillants que migren fora o
s’associen a carreres laborals i professionals pocs lluents en estabilitat
laboral i professional i promoció social.
Publicat
originalment a Diario de Mallorca (19-03-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada