Des de la Fundació Gadeso, un altre any, ens hem volgut sumar
a la commemoració del 8 de març i, entre altres coses, hem publicat el número
49 de la publicació digital Temes
socioeconòmics (disponible aquí).
A parer meu, l'àmbit laboral és clau en la lluita per a la igualtat entre les
dones i els homes, entre altres coses perquè si prenem en consideració que,
encara ara, el treball remunerat és el més estès dels instruments que s'han
ideat per redistribuir la riquesa que es crea, haurem de concloure que un
mercat laboral desigual reparteix desigualment aquesta riquesa generada, ja de
per si injustament distribuïda entre el capital i el treball. Per un altre
costat, cal tenir present que una excessiva desregularització de les normes de
funcionament dels mercats laborals, amb flexibilitat sense cap seguretat
equilibradora, minva drets de ciutadania en l'àmbit del contracte laboral i
durant la jornada laboral.
La qüestió és que, aterrant a casa nostra, hem considerat que
el 8 de març de 2015 era una excel·lent data per analitzar objectivament i
críticament la presència de les dones illenques en el món del treball remunerat
l'any passat i en el període 2011-2014, és a dir, en els anys complets dels
quals es disposa de dades per començar a fer balanç de l'actual legislatura
autonòmica.
Els resultats de tot plegat queden resumits en el títol del
treball que coment: "Més ocupació femenina, però més precària". És un
resum a partir de les següents dades procedents de l'INE i d'IBESTAT: l'any
2014 el 83,9% de la població inactiva per motiu de dedicació a les tasques de
la llar era femenina. La població activa femenina en cap any del període
2011-2014 representa més del 46% del total de població activa i alhora, són uns
anys en els quals la taxa d'activitat masculina augmentà un 0,75%, mentre que
la femenina només augmentà en un 0,35%, i en els que el gap formatiu és
favorable a les dones. Pel que fa a la població masculina ocupada, aquesta té
una moderada pujada (+2% 2014 vs. 2011), mentre que la femenina té una variació
positiva força important: un 6%. I si parlam de població assalariada femenina,
resulta que ha crescut un 5,5% mentre que la masculina ha baixat un 0,4%. Val a
dir que entre aquesta població assalariada s'observen dos fenòmens rellevants,
a) L'estirabot del nombre d'autònoms (vertaders i falsos) és molt
majoritàriament masculí. b) La població assalariada femenina en el sector
públic ha descendit un 12,6% i l'any 2014 ja està per sota de la masculina. I
per acabar aquest bloc de dades direm que en el quadrienni 2011-2014 la
població aturada masculina i femenina han tingut una tendència alcista fins a
l'any 2013 i que la variació de 2014 en relació a 2011 és del -3,6% pels homes
i del -11,6% per les dones. Tot i que el més important és que el nombre de
dones en atur de molt llarga durada ha augmentat un 57,7%, i el d'homes un
92,7%.
I tanmateix cal posar especial atenció als elements de la
temporalitat i de la parcialitat. En relació al primer, gairebé una de cada
quatre persones assalariades és temporal, i pel que fa a l'evolució segons sexe
d'aquesta temporalitat, s'observa que, en el cas dels homes creix un 1,6%, i
decreix un -3,5% pel que fa a les dones. Però aquesta menor temporalitat
femenina va associada a una major intensitat de la dita temporalitat (hi ha
moltes més dones que tenen una antiguitat de menys d'un any de contracte). Pel
que fa al segon element, resulta que, per una banda, les dones treballaven
l'any 2011 una mitjana de 5,22 hores remunerades menys que els homes, i aquesta
diferència ha arribat a 6,03 hores l'any 2014 i, per una altra, el nombre
d'homes amb contractes a temps parcial ha crescut en els darrers quatre anys
tan sols un 2,2%, en tant que el de les dones ho ha fet un 21,5%, de tal manera
que l'any 2014, de cada 10 persones assalariades a temps parcial, gairebé 8 són
dones.
Tots els estudis palesen que el treball a temps parcial és
molt majoritàriament no desitjat i que, cada pic està més demostrat que és
causa segura de pobresa laboral. No es pot ignorar un recent informe de Cruz
Roja Española que ens informa que, en el conjunt d'Espanya, hi ha una taxa del
13,3% de treballadores pobres i que, donada l'extrema estacionalitat del mercat
laboral de Balears, cal suposar que la taxa illenca de pobresa laboral femenina
és superior. En definitiva, i a tall de conclusió: cal una major inversió
pública en polítiques transversals i especifiques en el mercat laboral
d'igualtat de gènere. Des del punt de vista econòmic, social i democràtic, no
fer-ho és, en paraules del no precisament feminista Voltaire, "pitjor que
un error, és una imbecil·litat".
Publicat originalment a Diario de Mallorca (10-03-2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada