Amb la tècnica legislativa a què
ens té acostumats la majoria absoluta-absolutista del PP, que no és una altra
que el decretàs, el dissabte 28 de febrer el BOE publicà el “Real
Decreto-ley 1/2015, de 27 de febrero, de mecanismo de segunda oportunidad,
reducción de carga financiera y otras medidas de orden social”.
És la transformació en llei de gran part dels anuncis que Mariano Rajoy va
realitzar al debat de política general de la setmana passada. La norma
publicada contempla canvis en multitud de lleis sobre les més variades
matèries, des de la Llei Concursal fins a la llei de taxes judicials, passant
per algunes mesures relatives al foment de l'ocupació en l'àmbit de la Seguretat
Social. És un absolut menyspreu al parlamentarisme, a la transparència
legislativa i a alguns consensos que, com ara el Pacte de Toledo sobre les
pensions de la Seguretat Social, ve des de lluny.
No pretenc fer una anàlisi del
conjunt del Reial Decret-llei, la qual cosa seria llarga i fastigosa. Només
vull fer un breu comentari d’urgència a un dels temes inclosos entre les mesures
relatives al foment de l'ocupació en l'àmbit de la Seguretat Social (article 8
del RDL). Concretament em referiré a la tarifa reduïda per als nous contractes
indefinits per la qual els primers 500 euros del sou estaran exempts de
cotitzar a la Seguretat Social. Val a dir que aquesta reducció de quotes
socials s'aplicarà a partir del proper 1 d'abril, ja que la tarifa plana vigent
de 100 euros s'acaba el 31 de març. S’ha de dir que és una mesura que no va
dirigida a beneficiar als col·lectius pitjor situats en el mercat de treball
(posem per cas les persones majors de 45 anys o les que estan en situació
d'atur de llarga o molt llarga durada) i a més, no
és imprescindible que signifiquin
creació neta d’ocupació. Per
tant es pot pressuposar que tindrà poca efectivitat en la generació d'ocupació.
Està molt estudiat que les polítiques de “foment de la contractació” només
tenen algun efecte positiu si són dirigides a col·lectius molt específics.
Tanmateix la qüestió clau està en
què aquesta mesura és una reducció molt generalitzada de les cotitzacions
socials, la qual du associada una major baixada de la recaptació de la
Seguretat Social. Aquesta nova baixada de quotes s’afegeix a les altres causes
(devaluació salarial, augment del nombre de persones treballant a temps parcial
i com a “fals autònom") del continu dèficit recaptatori de la Seguretat
Social. No és agosarat pensar, doncs, que cada vegada serà més freqüent que,
per pagar les pensions, es necessiti acudir a la guardiola de les pensions
(Fons de Reserva de la Seguretat Social) que, recordem ja s'ha reduït més del
40% en els últims anys. Una mesura com aquesta -insistesc que és una baixada
importantíssima de cotitzacions a la Seguretat Social- no hauria de ser objecte
de debat en el si del Pacte de Toledo? Ha donat, el Govern del PP, per liquidat
tal pacte?
En el cas de Bankia ja van
demostrar que tenen les mans foradades i són uns mals gestors. En el cas que
ens ocupa van pel mateix camí. Mans foradades perquè, en paraules del Catedràtic
de Dret del Treball de la Universitat de Castella la Manxa, Antonio
Baylos, “... el empresario es desligado del deber de contribuir
solidariamente a esa obligación ciudadana que está en la base del
reconocimiento de derechos sociales básicos y de la organización pública de
esas necesidades.”, i mals gestors perquè les retallades en el
finançament empresarial de la Seguretat Social, si no se substitueixen per unes
altres, són el preludi de la fallida del sistema públic de pensions. Potser
això és el que volen!
Publicat originalmnet a www.elperiscopi.com
(2-3-2015)
Foto: "Casa
Giratòria" obra de Paul Klee
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada