El novel·lista, poeta i assagista Benjamin Prado ha escrit una de les frases curtes tan sol vuit mots amb la que, pot ser, més m'identific a la hora d' albirar la sortida de la crisi que patim la immensa majoria de la ciutadania no rica. La frase en qüestió és la següent: "Deja de buscar las llaves, inventa otra puerta". Entestar-se en les fracassades polítiques d'austeritat autoritària i en el manteniment del model productiu (atenció amb el repunt de l'economia del totxo i el ciment en la millora del quadre macroeconòmic estatal i regional!) és apostar per seguir cercant les mateixes claus que han obert l'expansió sense complexos de l'economia de la desigualtat. Convé, doncs, inventar una altra porta que obri possibilitats de debò al progrés de tothom, a la prosperitat veritablement compartida, i la fi de la precarietat laboral de l'exclusió social. És a dir, si a Balears i arreu es volen uns altres resultats, s'han de fer coses diferents com, per exemple, decréixer en algunes activitats econòmiques de les quals ja anam sobrats d'especialització, i créixer en unes altres que encara no han estat reeixides del tot.
Sens dubte, un dels àmbits en els quals convindria créixer és el de la cultura. En aquest sentit, en el número 63 de Temes socioeconòmics Gadeso (disponible a gadeso.org), es conclou que les activitats econòmiques lligades a la cultura es presenten com a potencials jaciments d'ocupació. No és una conclusió capritxosa, és la conseqüència d'analitzar les dades dels anuaris d'estadístiques culturals del ministeri d'Educació Cultura i Esports referides al mercat laboral de Balears en activitats, com ara: biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals; edició de llibres, diaris i altres activitats editorials; activitats cinematogràfiques, vídeo, ràdio, televisió i edició musical, fotografia, agències de notícies, disseny, creació artística i espectacles; traducció i interpretació; educació cultural, fabricació de suports, aparells d'imatge i instruments musicals i arts gràfiques; i reproducció de suports gravats.
Val a dir que l'evolució del nombre de persones amb ocupació en el sector cultural illenc és positiva. Concretament, el 2014 registra, amb 13.200 ocupacions, un bon resultat: un 7,3% més que a l'inici del decenni 2005-2014, i un 15,8% més en relació l' inici de la crisi (2008). Pel que fa a l'evolució de la demografia empresarial, presenta també una tendència clarament positiva amb un creixement del 42,6% durant l'últim decenni, i d'un 40,2% en 2014 en relació al 2008.
Evidentment, no tot són "flors i violes": La precarietat laboral s'ha fet ben present en el sector cultural illenc. Als salaris baixos i la temporalitat i parcialitat de la majoria dels contractes de treball, s'hi ha d'afegir que, ben segur, el gran estirabot d'empreses sense assalariats i, fonamentalment, de persones autònomes que abans eren assalariades ens està indicat que s'ha estès la figura del "autònom forçat" com a forma de nova i molt extrema precarietat laboral.
En qualsevol cas, les activitats econòmiques associades a la cultura són, al meu entendre, imprescindibles en el mix del canvi de model de creixement d'unes illes i d'un planeta ecodepenents en un territori amb límits cada dia més evidents.
Publicat originalment a Diario de Mallorca (13-01-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada