En
una data tan poc assenyada perquè tingués una certa repercussió pública, l'1
d'agost, l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) va publicar l'Informe sobre el mercat de
treball de les Illes Balears del 2015. Recoman força la lectura, o, almenys,
donar-li una fullejada, a aquest treball de l'organisme depenent del govern
autonòmic. L'abundant informació (fins a un total de 95 quadres i 38 gràfics sobre
l'evolució de les dades més rellevants en els últims anys) i la seva anàlisi
ens permeten tenir una perspectiva del que és vell o, altrament dit, del que no
canvia en el mercat laboral illenc i,
alhora, ens presenta l'evolució de, diguem-ho així, els trets ja clàssics del
nostre mercat de treball. Però, de moment, no apareix allò que és nou, és a
dir, els efectes de la persistent crisi-estafa i de les polítiques laborals de
devaluació salarial i precarització laboral que s'han aplicat per a, teòricament,
invertir la tendència d'absència d'ocupació retribuïda i d'atur creixent.
Entre
els trets essencials del que hem denominat vell, destaquen els problemes
associats a la formació inicial de la població jove De fet, seguim liderant el
rànquing autonòmic de taxa d'abandó escolar primerenc (un 26,7%, enfront d'un
23,0% al conjunt del Regne d'Espanya, o de l'11,0% a la UE-28), i tenim un baix
percentatge (29,1%) de població jove amb estudis superiors, gairebé dotze punts
menys que en el conjunt d'Espanya, i un -9,6% si ens comparam amb la UE-28.
Aquest és un greu problema per a la futura ocupabilitat quantitativa i
qualitativa de la societat balear. No debades, a l'informe que es comenta es
constata, un any més, que una major formació es correspon amb una millor taxa
d'ocupació. Concretament, l'any 2015 aquesta dada va ser la següent: 20%, 52%,
63,2% i 76% segons es tingués, respectivament, educació primària, ESO 1a etapa,
ESO 2a etapa, o estudis superiors.
D'altra
banda, no hi ha canvi quant a la composició del teixit empresarial illenc, de
fet, bastant més del 50% del total d’empreses són d'unitats empresarials sense
assalariats, i gairebé el 42% de menys de 10 assalariats. La pregunta, encara
que reiterativa en el temps, segueix sent escaient: Es pot ser competitiu i
aplicar flexiseguretats internes amb empreses de tan poca grandària? Tampoc hi
ha canvis quant a la nostra condició de "terra de cambrers/as", car
aquesta va seguir sent l'ocupació amb més contractació, tant entre el
col·lectiu masculí com entre el femení, seguit
de personal de neteja d'oficines, hotels, i altres establiments similars en el
cas de les dones, i de paletes i peons de construcció pel que fa als homes.
Finalment,
seguint la tradició, l'Informe sobre el mercat de treball de les Illes Balears
de l’any2015 ens ofereix dades sobre: a)
El descens de l'atur registrat i l'estimat que, potser, caldria relacionar no
només amb una certa recuperació econòmica al 2015, sinó també amb la tendència
a la baixa del pes relatiu de la població estrangera a casa nostra (d’un 21,7%
el 2009, a un 17,4% l'any passat). b) La persistència del problema estructural
de l'atur registrat de molt llarga durada (21% amb més de dos anys) el que, al
meu entendre, pot ser el germen d'una situació social d' inocupabilitat en
la que els febles serveis socials quedin col·lapsats. c) L'evolució creixent de
l'afiliació a la Seguretat Social que s'inicia l'any 2013, és a dir, l'any que la
Reforma Laboral de Mariano Rajoy
havia començat a tenir efectes al mercat laboral. Per tant, és molt pertinent
plantejar-se si aquest increment de la mitjana l’afiliació obeeix a un
creixement de l'ocupació real, o, més aviat, a l’efecte provocat per un major
nombre de registres en el fitxer d'altes a la Seguretat Social, com a conseqüència
de la major precarització provocada per
la norma laboral imposada per la majoria absoluta del PP.
Però,
què és el que és nou i essencial avui dia en qualsevol anàlisi seriós del
mercat de treball illenc? Una de les qüestions d'imprescindible abordatge que
sí que inclou l'informe de l’OTIB
és la dramàtica baixada de la protecció per desocupació. Val a dir que, de
mitjana, en 2015 el 52,7% de les persones aturades registrades no van cobrar
cap prestació. I, tanmateix, hi ha altres aspectes que, en el marc de la
devaluació salarial i la precarització laboral a les que m'he referit en
començar d'aquestes línies, han esdevingut medul·lars i, lamentablement,
segueixen oblidant-se en les anàlisis convencionals de la situació laboral. A
tall d'exemple, citem que és bàsic: incorporar informació de quants contractes
d'una setmana de durada i menys s'han registrat; conèixer en quina mesurada la
dinàmica del mercat del treball contribueix a l'augment incessant -segons
Eurostat- de la desigualtat; o si el creixement del nombre de persones amb
treball (mal)retribuït permet reduir les situacions de
carències materials de la població.
En
conclusió, l'anàlisi del mercat laboral en l'època de la, en paraules de Bauman,
"postdemocràcia i de l'apogeu del neoliberalisme"
requereix avaluar el grau de fugacitat dels contractes i esbrinar si les
ocupacions són inclusives i, com a tals, garantia de no entrar o seguir en risc de pobresa relativa.
Publicat originalment a Diario de Mallorca (15-IX-2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada