Ming-guh-la-ba, Myanmar

Aquest mes d'agost he tingut l'oportunitat de passar d'una situació de sequera a una de pluges tropicals; d'una Mallorca saturada, a la tranquil·litat de Myanmar (l'antiga Birmània). I, no obstant això... viatjar lluny de Mallorca pot provocar ensurts: Al cap de pocs dies d'arribar a casa -el mateix dia que la terra va tremolar al centre d'Itàlia- un terratrèmol de magnitud 6,8 graus en l'escala de Richter va sacsejar el centre de Myanmar. Algunes persones han mort i desenes de temples de Bagan han resultat danyats. Les meves primeres paraules no poden ser unes altres que les de solidaritat amb el poble birmà, de preocupació per la bona gent que vaig conèixer, i de neguit per la pèrdua de patrimoni històric de la humanitat.

A Myanmar, almenys en allò que vaig poder constatar els dies que vaig estar allí, són encara molt evidents els efectes dels més de quaranta anys de sancions econòmiques internacionals imposades, en expressió dels monjos budistes en 2007, a "la maligna dictadura militar". És sabut que els efectes aquest tipus de sancions sempre les sofreix el poble, la gent no rica, i mai els poderosos, dictadors i rics. L'aixecament d'aquestes sancions, fa escassament quatre anys, comença a notar-se, però ho fa lentament. Avui la societat birmana viu en transició cap a una democràcia formal -poca broma en el context del sud-est asiàtic!- amb un capitalisme cada vegada menys autàrquic.

És força interessant observar la tensió entre conservació de la tradició (sens dubte facilitada pel llarg bloqueig) i modernitat neoliberalitzant. De moment el longyi (la tela lligada a la cintura que porten dones i homes) guanya per golejada als texans o a qualsevol altra peça de vestir occidentalitzant; la presència de la religió (molt majoritàriament la branca theravādóna del budisme) venç a qualsevol besllum de laïcisme (a les festes dels pobles o dels barris de les ciutats s'anuncien, com si fossin grans artistes, els monjos que han de pronunciar els sermons); per a la distribució dels productes d'alimentació i de qualsevol bé de consum se segueix imposant amb escreix  el mercat tradicional als centres comercials o cadenes de supermercats; el thanaka no té competència amb qualsevol altre cosmètic femení o masculí; l'economia és molt majoritàriament agrícola; i en el seu model econòmic la "bancarització" pràcticament no existeix (els pocs bancs existents són per guardar els estalvis de la gent o els guanys empresarials, però el préstec no forma part del negoci bancari birmà); el gran potencial turístic (patrimoni natural, històric i etnològic) se segueix gestionant amb moderació, una mica "a l'antiga"; es nota una gran presència de les dones en tots els sectors econòmics i laborals; i es visualitza la permanència d'una gran xarxa d'escoltetes. Lamentablement, els cotxes i les motos han relegat a les bicicletes, i la gent de Myanmar segueix apreciant exageradament allò que és nou. Una estima que fa que algunes restauracions de ruïnes de stupes i pagodes siguin més aviat reconstruccions de dubtós rigor arqueològic.

La situació política de Myanmar és frenèticament canviant: Les eleccions generals, celebrades el 8 de novembre de 2015, van donar una inqüestionable majoria a la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), és a dir, al partit dirigit per Aung San Suu Kyi, capdavantera de l'oposició a la dictadura militar, i filla d'Aung San, qui va ser el primer president del Myanmar poscolonial. Val a dir que Aung San -qui en una ocasió es va definir com "un home senzill, que té un objectiu senzill: Lluitar per la independència"- segueix sent el referent nacional de la gran majoria del poble de Myanmar. Tot i que el 15 de març de 2016 el Parlament va triar president a Htin Kyaw, membre del DNL i considerat com a persona de la màxima confiança d'Aung San Suu Kyi, ja que aquesta no pot ser candidata a la presidència del país perquè la constitució imposada pels militars prohibeix l'accés al càrrec a persones casades amb un súbdit estranger o que tinguin fills amb un estranger, i ella és vídua d'un ciutadà britànic amb qui va tenir dos fills de la mateixa nacionalitat, Aung San Suu Kyi és, de facto, la líder moral i política del país.

Tant ella com el president formal no ho tenen fàcil. La presència militar en la política, garantida per la constitució, és molt important, i, a més, els tentacles militars s'estenen molt seriosament per l'economia birmana. I tanmateix, Htin Kyaw i Suu Kyi tenen reptes colossals com, per exemple, els relacionats amb la millora dels drets humans, els mediambientals, i els de la inclusió social de bona parteix de la ciutadania birmana.

Sobre el primer convé recordar que l'Informe 2015/2016 d'Amnistia Internacional afirma que "Les autoritats [de Myanmar] no van combatre la creixent intolerància religiosa ni les incitacions a la discriminació i a la violència contra la població musulmana, i van permetre que, durant el període previ a les eleccions generals de novembre, grups radicals de nacionalistes budistes creixessin en poder i influència. La situació de la perseguida minoria rohingya es va deteriorar encara més. El govern va intensificar la repressió de la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica. Van seguir rebent-se notícies sobre abusos contra el dret internacional humanitari i dels drets humans en zones de conflicte armat intern. Les forces de seguretat sospitoses de cometre violacions de drets humans van seguir gaudint d'una impunitat gairebé total".

La problemàtica mediambiental, causada per l'escalfament global, s'agreuja per les grans infraestructures extractives impulsades pels governs militars i en mans d'inversors estrangers, molt majoritàriament xinesos. A tall d’exemple, vaig tenir l'ocasió de veure la quantitat de pobles inundats als voltants de la ciutat de Mandalay a causa d'una presa construïda per Xina en el riu Ayarwaddy per a l'explotació d'una gran mina d'or.

I sobre inclusió social no es pot negligir que els últims informes de l’OIT sobre perspectives socials i d'ocupació al món adverteixen que Myanmar té seriosos problemes de fragilitat del mercat laboral, de feblesa dels drets laborals, i d'escassa protecció de Seguretat Social.

"Ming-guh-la-ba" és la forma de saludar dels birmans. Però encara que pugui traduir-se per "hola", l'expressió s'utilitza també per acomiadar-se. És una espècie de "que déu i els esperits bons estiguin amb vostè" (es combina el budisme amb l'animisme). Ming-guh-la-ba doncs Myanmar: que Buda i els esperits t'alliberin dels militars, de les catàstrofes naturals, de les grans desigualtats, i de la turistització.

Publicat originalment a dBalears (29-VIII-2016)