dimecres, 31 de maig del 2017

Explotació laboral i unitat de l’esquerra

Hauríem de convenir, amb Yanis Varoufakis, que el mercat laboral és quelcom molt diferent d'un mercat, posem per cas, de fruites i verdures, o de programaris tecnològics, primer, perquè té un funcionament molt diferent dels mercats pròpiament de mercaderies, a tall d’exemple, la baixada dels preus (salaris) no garanteix una pujada de la demanda de productes (ocupacions remunerades); segon -i molt més important-, afecta la llibertat de les persones. Per què?

Per una banda, perquè les persones amb treballs remunerats desitjats i/o que participen en el mercat laboral voluntàriament son un col·lectiu privilegiat i minoritari. La majoria, en paraules d'Albert Camus, "no sol tenir més que una manera de sortir d'aquesta situació [la fam], i aquesta manera és el treball". I, d'altra banda, cal tenir present que el poder de direcció de l'activitat laboral per part de l'empresari/ària durant la jornada laboral res té a veure amb la llibertat individual -republicana diria jo- dels clàssics (verbigràcia la que defineix Aristòtil en la "Teoria de la llibertat en l'home"), ni, per descomptat, amb la d'una democràcia moderna.

Precisament per això, és fonamental establir controls democràtics i tuïtius, és a dir, d'empara a la part més feble en les relacions laborals. I, no obstant això, s'acaba de produir una seriosa reculada en aquesta direcció: El mes passat el Tribunal Suprem ha sentenciat que les empreses no estan obligades a fer un registre de la jornada diària de tota la plantilla per comprovar que es compleix la jornada laboral. Amb aquesta sentència a la mà, la Inspecció de Treball i Seguretat Social, en una recent circular interna,  ha reconegut que tindrà molt més difícil (pràcticament serà impossible) perseguir les prolongacions de jornades, la realització d'hores extraordinàries imposades, els contractes a temps parcial fraudulents, i, en definitiva, algunes de les pràctiques d'explotació laboral tan presents en tots els casos que últimament proliferen.

És cert que, des de sempre, els mecanismes legals per a aquest control de la jornada laboral (bàsicament el registre de jornada establert a l'article 35.5 de l'Estatut dels Treballadors, i l'article 12.4 de l'E.T. per als contractes a temps parcial) han estat molt febles. Una realitat explicada amb extraordinària claredat per la Unió Progressista d'Inspectors de Treball (UPIT) en afirmar: "hem pogut comprovar, en els milers de visites als centres de treball realitzades en els últims anys, que aquest mecanisme de control era manifestament deficient puix que, com que no és un registre públic, en moltes ocasions derivava en un mer formalisme, susceptible de fàcil manipulació, que no guardava relació amb la jornada real realitzada als centres de treball".

Amb l'híper precarització, i, com a part d'ella, l'extensió de la contractació a temps parcial, provocada per la Reforma Laboral del PP, aquesta sentència del Tribunal Suprem és un preocupant "ploure sobre mullat": A més desregulació menys control!

Sens dubte és, doncs, urgent que, com afirma la UPIT, "es promogui una modificació legislativa que estableixi mecanismes clars i obligatoris de registre del temps de treball que facin possible un control efectiu per part de la Inspecció de Treball en tan transcendental matèria", perquè, en cas contrari, encara que s’invisibilitzin, augmentaran de debò els casos d'explotació laboral.


Sobre aquest assumpte, és a dir, en l’objectiu d’acabar amb la barra lliure a l’explotació laboral -com en tants d'altres- caldria esperar una sòlida unitat de l'esquerra parlamentària. En cas contrari, caldrà concloure, parafrasejant al mestre Umberto Romagnoli, que a aquesta esquerra política li ha ocorregut el que al soldat desaparegut en combat: uns diuen que ha mort com un heroi, i uns altres que ha desaparegut.
Publicat originalment a El Periscopi  (31-V-2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada