No em negaran que el titular
"Un
llibre de 4t d'ESO considera l'existència del salari mínim com a causa de la
desocupació" és, si més no, preocupant per la seua manca de rigor
científic. Però és una notícia real, car, segons continua la notícia, aquest llibre
de text "que s'usa en centres públics catalans per a l'assignatura
d'emprenedoria, l'ha fet una de les editorials més potents del sector". No
tinc ni idea si el llibre de l'editorial Mc Graw Hill s'usa en els centres
educatius de les Illes Balears, però, per si de cas, convindria que la
Conselleria d'Educació ens assegurés que l'alumnat del sistema educatiu illenc
no és adoctrinat amb aquesta fal·làcia neoliberal.
Una notícia com la comentada,
malgrat ser preocupant, no és estranya. S'ha de tenir sempre ben present que
l'hegemonia del pensament neoliberal no hauria arribat a ser tan aclaparadora
si aquesta doctrina no se hagués infiltrat a balquena a l'escola i a la
universitat. Cal recordar, a tall d'exemple, el que escriu Florence Noiville en
el llibre “Sóc economista i us demano disculpes” (2009), o allò que s'explica
en l'imprescindible documental de Richard Brouillette titulat L'Encerclament (2008).
Però, a més de preocupar-me pels
perills de l'adoctrinament neoliberal als i les escolars, em preocupa la certa
passivitat social que hi ha a Mallorca -i, em tem que a la resta de les illes-
sobre la necessitat urgent de dignificar el salari mínim, i els salaris en
general. Per corroborar aquesta manca de
vitalitat social, basta observar la modesta presència de gent a les
manifestacions del recent Primer de maig.
Com aquest assumpte és una
qüestió de lluita per reduir la pobresa (també la pobresa laboral), l'exclusió
social i les desigualtats, hauria de ser un tema que preocupés intensament i
visiblement a moltes persones anònimes i a les que tenen rellevància publica,
càrrecs públics i acadèmics, etc. i organitzacions i entitats de tot tipus. No
basta que això del salari sigui una preocupació i ocupació dels sindicats, el
Conseller de Treball, i, de tant en tant, de la Presidenta del Govern. Cal, al
meu entendre, una iniciativa ciutadana com la catalana "Anem
a Mil".
A les Illes Balears és del tot
imprescindible engegar un moviment cívic, el més ampli i plural possible, a
favor d’un salari digne (mil euros mensuals a 14 pagues) per a totes les
persones que treballen a casa nostra, que denunciï que l'actual Salari Mínim
Interprofessional, fixat pel govern espanyol en 707,60 €, és insuficient per
cobrir les despeses mínimes a les quals ha de fer front una persona per poder
viure a les ciutats illenques, que impulsi els anomenats "salaris mínims
de ciutats", és a dir, aconseguir que, a partir de les condicions (no de
"clàusules socials" únicament puntuables) dels contractes públics,
s'apugin en cadena fins a aconseguir el mínim dels mil euros mensuals a 14
pagues.
En definitiva, cal organitzar un
clam i una gran i sostinguda mobilització social per acabar amb els salaris
indignes (vegeu aquí
algunes dades de l'Agència Tributària) com a factor essencial de la precarietat
laboral i social a les Illes Balears.
Som-hi: Anem a
mil !
Publicat originalment a El Periscopi
(03-V-2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada