L'oxímoron de la política turística del Govern

I.- Els fets: Dimecres 31 de maig, a les 12.26 hores el GOB llança a l'opinió pública un comunicat "Contra la suposada Estratègia de Turisme Sostenible". Val a dir que el document “d’estratègia” governamental, amb el segell de quatre conselleries i dels quatre Consells Insulars, era, fins aleshores, un document desconegut per a l'opinió publica. La seva publicació s'ha d'associar a la promoció que fa el Govern de la conferència "Turisme sostenible: una estratègia competitiva", que ha d'impartir un ex assessor de Barack Obama, Juan Verde. Tot allò que es relaciona amb el "neoliberalisme progre" provoca una tremenda excitació al nostre govern autonòmic!

A les 16.54 hores del mateix dimecres 31 de maig, el Govern publica al Web oficial una notícia mitjançant la qual fa públic l'anomenat "Pla d'Equilibri Ambiental i Turístic (PEAT) 2017‐2020". Fins aquell moment era un document desconegut, i, és clar, per als que no creiem en les coincidències, sembla obvi que el nou document és un intent de tapar mediàticament les raonades crítiques contingudes en el comunicat matinal del GOB. És una forma molt peculiar de governar!

II.- Els continguts: Malgrat que el PEAT és un document extraordinàriament pobre de contingut, i, en la meva opinió, fruit de la improvisació, hom hi pot observar algunes qüestions prou preocupants, com ara: a) La dicotomia actual envers el turisme illenc no és quantitat versus qualitat. El veritablement transcendent és la dicotomia que gira sobre decreixement si, o decreixement no. El repte fonamental és decréixer desestacionalizant. b) Comença a ser preocupant l'aposta del establishment pel turisme de qualitat sense definir-lo (¿Turisme de luxe, inassolible per a les classes mitjanes i mitjanes baixes empobrides? ¿Demonització de la classe obrera de la qual en parla Owen Jones aplicada al turisme? c) La democratització de la política turística passa, almenys, per dues coses: Garantir l'aplicació de la llei, i promoure de debò la participació social en el seu disseny. Ni el document d’ “Estratègia de Turisme Sostenible", ni el del PEAT parlen d'una Inspecció de Turisme com cal, ni han passat pel sedàs de la participació. d) L'anunciat impuls de l'oferta de formació professional en l'àmbit turístic sembla ser una proposta de fer més, i, potser millor, el que s'ha fet sempre. És a dir: Teoria neoliberal del capital humà, mercantilització, i turistització de bona part del sistema educatiu. e) La gran renuncia (¿o el gran oblit?): En el PEAT es plantegen mesures relacionades amb matèries sobre les quals qui té la competència és l'estat Espanyol (per exemple la modificació de la LAU o la gestió dels aeroports). No obstant això, per fer versemblant l'objectiu de l'Estratègia de Turisme Sostenible "de foment de l'estabilitat i la qualitat en el treball" no es sol·licita la derogació de la Reforma Laboral de 2012 (sic).

III.- Conclusió: Parlar d'Equilibri Ambiental i Turístic sense decreixement turístic, i de millora de l’ocupació remunerada en el turisme sense derogació de la Reforma Laboral del PP és un oxímoron com un cove. Altrament dit, si el Govern vol fer una política turística equilibrada i sustentable de debò, el camí és un altre: A tocar d'aquest clic té una proposta: la que conté el document del GOB per a la campanya #overBOOMking.

Publicat originalment a dBalears ( 05-VI-2017)