Tinc la plena convicció que el
president del Govern del Regne d'Espanya, Mariano Rajoy, va ser molt sincer
quan, referint-se al principi de "a igual treball, igual salari",
digué allò de "no nos metamos en eso". A més de sinceritat,
aquestes paraules de Rajoy traspuaven coherència amb les polítiques aplicades
en el temps que fa que governa, unes polítiques que tenen la següent lògica:
els poders públics estatals no han de ficar-se en la reducció de la bretxa
salarial entre homes i dones.
Encara tinc més ferma la convicció
que les disculpes són únicament formals. Si es vol retractar de debò, no li
queda més remei que modificar les decisions que tenen a veure amb la bretxa de
gènere en la renda. Tinguin per segur que, en la situació de desigualtat
actual, tenen molt a veure amb aquesta bretxa les polítiques aplicades pels
governs de Rajoy, com, per exemple, la Reforma Laboral de 2012, els
Pressupostos Generals de l'Estat, la política fiscal, la inexistència de
Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció, els nuls incentius
perquè els homes es responsabilitzin dels treballs de cures no remunerats, etc.
Aquesta política activa pro
desigualtat es tradueix en el fet que, posem per cas, a les Illes Balears,
segons les últimes dades de l'Agència Tributària disponibles (2016), la bretxa
salarial és del 21,4% (salari mitjà dels homes de 19.382 €/any, salari mitjà de
les dones 15.967 €/any); o en el fet que, mentre que hi ha un impressionant
percentatge d'homes –28%– que tenen un salari inferior al Salari Mínim, el
percentatge de dones en aquesta situació és un intolerable 33%. Tot plegat té
molt a veure amb el fet que el treball remunerat a temps parcial és molt
majoritàriament femení i no desitjat. La taxa mitjana d'aquesta parcialitat el
2017 va ser, segons l'EPA, d’un 20% per a les dones i no va arribar a un 8% per
als homes.
Però, en matèria laboral, hi ha
almenys dos factors més que incideixen en la desigualtat salarial entre dones i
homes: l'anomenat 'sostre de cristall', és a dir, la limitació velada per a
l'ascens laboral de les dones a l'interior de les empreses, i el 'sòl enganxós'
que, com és sabut, es refereix a com les tasques de cura i vida familiar, a les
quals se segueix relegant les dones, dificulten llurs carreres professionals
i/o laborals.
Precisament, aquesta setmana el
Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social ha publicat les dades relatives a les
prestacions de la Seguretat Social per maternitat i paternitat, i per
excedències per a la cura de fills i filles i familiars que es van tramitar
durant tot l'any 2017. Quines són les dades més rellevants a les Illes Balears?
Doncs les següents: s'han tramitat un total de 6.961 prestacions per a permisos
de maternitat. D'aquest total de permisos per maternitat (descomptats els que
són per adopció i acolliment), només un 0,8% són compartits, és a dir, la
participació del pare és gairebé simbòlica. Pel que fa als permisos de
paternitat, se n'han tramitats 6.418. Si comparem el total de permisos per
maternitat, abans esmentat, amb el total de permisos de paternitat, ens adonem
que gairebé un de cada deu pares no fa ús d'aquest dret, i, potser caldrà dir,
obligació amb els seus fills acabats de néixer. Per acabar d'arrodonir la
informació, s'ha de fer esment de les excedències per cures de familiars: del
total de 1.359 prestacions tramitades a les Illes Balears el 2017 per aquestes
excedències, el 88% són per a dones!
A més d'aquests assumptes, més o
menys coneguts, cal posar molta atenció en un altre, del qual l'economia
feminista fa temps que en parla, i que és clau: la política fiscal. En aquest
sentit, cal felicitar-se per la recent publicació de l'informe 'La fiscalidad en España desde una perspectiva de género', que
analitza l'impacte diferencial del sistema fiscal espanyol sobre les dones i
els homes. És a dir, si no en tinguéssim prou amb la bretxa salarial de gènere,
i la bretxa de pobresa –de la qual, per no allargar més aquesta reflexió, en
parlarem en una altra ocasió– hi hem d'afegir la bretxa fiscal de gènere!
Ras i curt: la bretxa salarial no
desapareixerà sense la derogació de la Reforma Laboral de Rajoy; el 'sostre de
vidre' no es trencarà de debò sense una llei de quotes; el 'sòl enganxós' no ho
deixarà de ser sense una Llei de Permisos Iguals i Intransferibles; i no es
posarà fi a la bretxa fiscal si no es canvia la política fiscal de Rajoy.
Agradi o no agradi a Mariano Rajoy,
sigui sincera o no ho sigui la seva rectificació, el president espanyol s’haurà
de preocupar i ocupar d’aquests assumptes, perquè, entre d’altres accions, el
pròxim 8 de març s'ha convocat una Vaga Feminista (@vagafeminista8M) que va prenent
cos i embranzida.
Publicat a l’Ara Balears (01/02/2018)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada