Article publicat originalment a dBalears (02-04-2018)
Els pacifistes hem criticat,
durant anys i panys, allò que el president nord-americà Dwight D. Eisenhower,
en el seu discurs de
comiat, va anomenar el complex
militar-industrial dels Estats Units d'Amèrica.
Teníem -i tenim- sobrades raons
per criticar aquest conglomerat d'interessos per fer la guerra, és a dir, a la
gran Societat Anònima per matar i guanyar molts diners de la que en prenen part
governs, exèrcits, i indústries de recerca, desenvolupament, producció, i ús
d'armes i altres materials bèl·lics. Com per a què el negoci funcioni, cal
tenir mercat, a aquests components del complex militar-industrial de la guerra,
cal afegir-hi el de la indústria de crear enemics, inseguretats, i escenaris
d'inestabilitat. Les polítiques de les grans , i les que són factor determinant
de la crisi climàtica no són alienes a aquests objectius del mercat de la
guerra.
Però, el moviment pacifista no
tenia cap raó per despistar-se sobre allò que passava en aquesta matèria a la
Unió Europea. Dit sense embuts: Ha estat, en la meva modesta opinió, una
distracció intolerable no haver parat atenció al complex militar-industrial de
la UE.
Afortunadament, s'ha publicat un
informe del Transnational Institute, Statewatch, el Centre Delàs d'Estudis per
la Pau, l'Institut Internacional per a l'Acció Noviolenta (NOVACT), i el Centro
de Educación e Investigación por la Paz (CEIPAZ) d'obligada lectura per a qui
no vulgui entossudir-se en la distracció.
L'informe Les
forces del mercat: L'auge del complex industrial de la seguretat de la UE
posa a les clares l'existència d'aquest complex militar-industrial europeu. Hi
ha informacions i dades molt rellevants sobre la seva magnitud i influència. A
tall d'exemple, es demostra que, entre 2014 i 2020, s'han assignat almenys
11.000 milions d'euros a pressupostos dirigits a mesures de seguretat: 3.800
milions d'euros al Fons de Seguretat Interior (FSI), 1.700 milions d'euros al
Programa Europeu de Recerca sobre Seguretat (European Security Research
Programme, conegut oficialment com a 'Societats segures'), 3.100 milions
d'euros al Fons d'Asil, Migració i Integració (que té molts usos en el marc de
la política de seguretat), i uns 2.400 milions d'euros a organismes encarregats
d'assumptes interns de la UE, com Europol i Frontex". Val a dir que és
cert que és una quantitat relativament petita si es compara amb el pressupost
total de la UE, que és d'un bilió d'euros pel període 2014-2020, però com
s'afirma a l'informe que comentem, "suposa una novetat destacable, ja que fa
una dècada el bloc europeu mancava de pressupostos específics per als assumptes
de seguretat, justícia, i interior".
És força interessant constatar a
les pàgines del citat informe com, d'una banda, la concepció holística de
seguretat "ha estat impulsada per grans empreses militars i de seguretat,
els guanys de les quals depenen d'un món farcit de sospites, temors i amenaces,
i que no només han estat les grans beneficiàries de la despesa en seguretat de
la UE, sinó que també han exercit un paper sense precedents en l'elaboració del
programa de recerca de la UE en matèria d'armament” I, d'altra banda, tot i que
l'agenda de "seguretat" de la UE en aquests moments és d'una extensió
i complexitat que cap informe pot abastar tots els seus elements, s'esmenten alguns
detalls de temes fonamentals com ara: 1.- La fusió entre estats i grans
empreses, que és clau en aquest complex industrial militar. 2.- Els grans
beneficis econòmics que acumulen únicament les grans empreses i instituts de
recerca. 3.- L'existència d'una arquitectura (panòptica) de
"seguretat" europea d'autèntic militarisme. En paraules de l'informe
"un sistema integrat de vigilància d'alta tecnologia en tota la UE,
dirigit a combatre diverses amenaces. Els projectes abasten des dels plans per
desplegar drons de vigilància fronterera i sistemes d'identificació i
verificació multibiomètrics, fins a la detecció i les anàlisis automatitzades
de "contingut relacionat amb el terrorisme" a internet, i el
desenvolupament de nous dispositius de vigilància encoberta".
Questa, com tantes d’altres,
col·laboració público-privada constitueix una greu amenaça a la democràcia. Per
això, és fonamental que a les eleccions al Parlament Europeu del propvinent
2019 hi hagi candidatures que es comprometin en els programes electorals a
desmuntar el complex militar-industrial de la UE. Si volem la pau, no cal preparar
la guerra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada