Publicat originalment a Diari JORNADA (22-05-2018)
Els discursos oficials i empresarials a l’hora de resumir la situació
econòmica i del mercat laboral de les Illes Balears de l’any passat -i del
primer quadrimestre d’enguany- no poden ser més cofois.
Si la gent de Terraferida ha hagut de fer «epidemiologia popular» del
turisme per desvetllar la magnitud de la saturació turística, en les últimes
setmanes dues organitzacions populars han mostrat altres cares de la situació
sociolaboral. Primer va ser l’Associació de Majors Aturats per l’Ocupació de
Balears, qui posà damunt la taula que: en el període 2010-2016, el salari mitjà
de les persones majors de 45 anys ha baixat un 9,5% (mentre que el descens
entre la població general és de l’1%); l’any 2016 la taxa de risc de pobresa
i/o exclusió social (AROPE) de les persones majors de 45 anys supera en un 5,3%
a la de la població general; en el període 2010-2017 la precarietat de la gent
de més de 45 anys ha augmentat espectacularment, car els contractes d’1 a 5
dies creixen un 186%, els de fins a 15 dies un 151%, i els de menys d’un mes un
134%; i les dades de l’EPA indiquen que l’any passat la població aturada major
de 45 anys ha augmentat un 9,5% en relació a l’any anterior.
Després va ser Ciutat per a qui l’Habita qui va posar els punts sobre les
is, amb un informe titulat La turistització de palma no crea ocupació, genera
precarietat, que palesa que el tret més determinant del model turístic palmesà
és el creixement de la precarietat laboral i vital. Les dades canten: en el
període 2010-2017 els contractes d’una durada inferior als 6 dies han augmentat
un 144%, els de menys de 15 dies un 109%, i els que no arriben a un mes un 94%.
Algú ho havia de dir! I és molt bon senyal que ho diguin moviments socials
de base. Tot recordant que George Orwell ja ens va advertir que «per veure allò
que tenim davant del nas, cal una lluita constant». Cal persistir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada