En general, i, molt en particular, a una societat tan turistitzada com les
Illes Balears, hauríem de tenir una interpretació molt polièdrica del fenomen
turístic. Però, el tsunami neoliberal ha imposat la interpretació del pensament
únic neoliberal. Hom diria que tothom ha de comportar-se segons el patró de
l'homo economicus. És a dir, sembla que
tothom ha de combregar amb els valors de la competitivitat, el creixement infinit,
la productivitat, el mercat, etc. I,
tanmateix, bastants persones assimilam l'homo
economicus amb l'idiota moral.
En aquest sentit, sempre ha estat una idiotesa parlar del turisme com la
"indústria sense xemeneies" per negar el seu impacte mediambiental.
Per desmentir tal estupidesa, s'acaba de publicar un estudi en el qual es constata que les indústries relacionades amb el turisme
podrien suposar el 20% d'emissions responsables del canvi climàtic. I, el més
greu és que aquesta aportació a l'escalfament global creix a un ritme del 4%
anual.
Una altra estupidesa és donar per bona la generalització de la
responsabilitat social de les empreses turístiques. Hi ha moltes evidències que
la realitat és una altra. Vegin, a tall d'exemple, l'informe que acaba de publicar
l'Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE) sobre el sector del turisme i
del transport on es denuncia
que "el turisme i el transport pot suposar greus violacions del Dret
internacional dels Drets humans per part de les empreses". Hi trobareu,
entre d'altres, referències a l'esclavatge modern (amb mencions a les
"kellys" (cambreres de pis), i a les persones treballadores als
creuers); a les aerolínies i vols de deportacions -generalment iniciades des de Centres d'Internament per
Estrangers- de migrants (se cita expressament el cas de Barceló Viatges); del
"turisme com a estratègia de colonització i espoli del patrimoni
cultural", amb expressa menció a les malifetes d'Airbnb en aquesta
colonització i espoli (us sona?).
L'informe de l'ODHE acaba amb un seguit de recomanacions per millorar la
relació turisme-drets humans, tot recordant que "la Carta Universal dels
Drets Humans determina que són els Estats els garants de l'exercici dels Drets
Humans, però tots els actors socials, incloses les empreses, som responsables
de respectar els drets humans a través de mecanismes de deguda diligència en
les seves activitats".
Tot plegat m'ha recordat quanta raó tenia Santiago Alba Rico en afirmar que
"el turisme -i la televisió- compliquen moralment les coses".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada