"L'Altra Mirada" i campanya "Per un bon finançament"

Publicat originalment a dBalears (28-05-2018)

La setmana passada es va presentar un número extraordinari de la revista "L'Altra Mirada" què editen mensualment les Fundacions Darder Mascaró. En aquesta ocasió s'ha fet una edició en paper -cosa reservada per a ocasions especials, car habitualment es fa una edició digital- perquè tractar de "les claus d'un bon finançament [per les Illes Balears]... per a un futur millor" s’ho paga. Mentre escoltava els responsables de la revista que, a l'acollidor jardí de Can Alcover en una tarda primavera, varen presentar el monogràfic, no em vaig poder estar de pensar que els 72 números de "L'Altra Mirada" són una mena de miracle. Poca broma amb aquesta constància d'una publicació feta des de l'altruisme, el rigor, el  sentit crític (tot i que moderat), la participació, i un evidentíssim compromís amb el país. Enhorabona!

Tal com ens varen explicar a la dita presentació, aquest número extraordinari és una aportació de les Fundacions Darder Mascaró a la campanya "Per un bon finançament per les Illes Balears". A la trentena de pàgines, a més de proporcionar un seguit de dades claus per entendre la situació financera de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, hi escriuen Miquel Rosselló, Antoni Alorda, Josep Valero, Pere Sampol, Joana Aina Campomar, Andreu Rotger, Imma Salamanca, David Abril, Miquel Gallardo, i Joan Carrió. Totes les reflexions i explicacions són molt assenyades, pedagògiques, i necessàries. Però, si no aneu sobrats de temps, no deixeu de llegir el molt clarificador article del Director General de Pressuposts Govern de les Illes Balears, Joan Carrió.

Aquesta campanya "Per un bon finançament" és, sens dubte, tan necessària, com plena de raons. Però, alhora, és una campanya que em planteja alguns dubtes: 1. En lloc de parlar de "bon finançament" no s'hauria de reivindicar un finançament no colonial? 2. No s'hauria de lligar més aquesta situació colonial amb les mancances materials i deficiències assistencials concretes de la gent (dificultats per engegar programes potents contra la pobresa i l'exclusió social, llistes d'espera sanitàries, mancances del sistema escolar i del d'atenció a les persones en situació de dependència, etc., etc.). 3. Potser s'hauria de fer un major esforç per no induir a la confusió amb qualsevol paral·lelisme entre sistema de finançament i REB.

Malgrat el meu escepticisme que, en l'actual correlació de forces i situació de política recentralitzadora, hi hagi avanços en la nostra descolonització, cal mobilitzar-se. Encara que només sigui per a què en la "bugada" de la revisió del sistema de finançament autonòmic –si és que algun dia el Govern del Regne d'Espanya es decideix a complir la llei i el revisa- no hi perdem més llençols. Llençols de recursos econòmics però, sobretot, de dignitat.