Publicat
originalment a Diari JORNADA (19-10-2018)
“Si nosaltres no posseïm la
frescor de l'aire, ni la lluïssor de l'aigua, com ens ho podreu comprar? És
que, per ventura, podeu comprar els bisons, quan ja n'heu mort el darrer?”.
Parafrasejant aquestes paraules, contingudes en el missatge que el cabdill indi
Seattle adreçà al president dels EUA l'any 1855, hom podria preguntar-se si és
decent que el dret a la ciutat de Palma es mercantilitzi, i, alhora, interpel·lar-se
sobre el risc de les persones que l'habitam a perdre tots els drets definits en
1968 per Henri Lefebvre en el seu cèlebre llibre El dret a la ciutat.
En els últims anys Palma ha
transitat, en paraules de China C. Cabrerizo, d'una ciutat «ciutadana» a una
ciutat franquícia-turística. El boom del lloguer turístic d'habitatges,
impulsat per les multinacionals de l'economia immaterial, com ara les
plataformes digitals, ha estat el principal responsable d'aquesta transformació
del paisatge palmesà, entre altres coses perquè ha significat la voladura de la
separació entre l'espai residencial i l'espai turístic.
Les administracions han intentat
regular —ni prohibir, ni posar-hi un topall de debò— aquesta mercantilització
de la ciutat. Val a dir que, sense sortir de la «lògica» del capitalisme
neoliberal desfermat, el verb regular es conjuga amb criteris de privatització
del que és públic. A més a més, aquestes regulacions són força artificials,
sense un control dels paràmetres i limitacions de la dita privatització.
Amb tot plegat, no ens hauria de
sorprendre, i, no obstat això, aquests dies assistim astorats a com les
administracions —Govern de les Illes Balears i Ajuntament de Palma— discrepen
sobre les irregularitats del «Poble Espanyol Apartments» (uns habitatges que
operen com a lloguer vocacional, des d'almenys el març de l'any passat, tot i
que, pel que sembla, no tenir cap llicència turística, ni cap concessió de
“canvi d'usos»”. I, mentrestant, el barri de Son Espanyolet segueix el seu
procés de magalluficació (o puntaballenaficació). O s'atura aquesta
dinàmica expropiatòria del dret a la ciutat de la gent de Son Espanyolet, o
l'estiu de 2019 hi veurem giris amb galledes de sangria tal qual veiem en
alguns balnearis de Platja de Palma.
L'hemeroteca del 2016 i principis
del 2017 delata el nul interès de la Conselleria de Turisme per perseguir el ja
aleshores il·legal lloguer vacacional en plurifamiliars. A més de no haver
apostat des del minut un per una Inspecció de Turisme amb suficients mitjans
humans i materials, aquest és un dels drames d'aquesta legislatura autonòmica
que està finalitzant. Si a la pròxima legislatura hi ha ocasió que no governin
les dretes, la política turística mínima desitjable de les esquerres nominals
en podria concretar amb unes paraules de Manuel Sacristán: “Posar límits a la
incoherència!”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada