Publicat
originalment a dBalears (19-11-2018)
Fa uns dies, concretament el
passat 8 de novembre, l'Institut Nacional d'Estadística espanyol (INE) va
publicar, a partir de l'explotació de l'Enquesta de Població Activa (EPA),
dades sobre salaris de 2017. Malauradament, no hi ha notícia que l’Institut
d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) hagi aprofundit -amb una
explotació pròpia- en aquest assumpte que ens permeti una segregació per sexe,
edat, tipus de contracte, antiguitat, grandària de l'empresa, o sector d'aquestes
dades pel que fa a les Illes Balears. La imprescindible millora dels
instruments estadístics autonòmics és cada cop més palesa!
Cal conformar-se, doncs, amb les
dades que ens proporciona l'organisme estatal. Vet aquí els que em semblem més
rellevants: L'any passat el salari mitjà brut a les Illes Balears va ser de
1.797,30 € al mes. Aquest salari, comparat amb el de l'any d'aprovació de la
Reforma Laboral del PP (2012), representa una baixada de gairebé el 7%. Però,
el més interessant és observar que el salari mitjà dels assalariats illencs i
de les assalariades illenques amb jornada a temps parcial amb prou feines
arriba als 771,45 €/mes. I, tanmateix, aquesta mitjana, com totes, pot resultar
enganyosa. El que veritablement cal posar en relleu és que el grup de persones
que menys cobren (les 24.700 persones que tenen una ocupació a temps parcial, i
estan situades en el decil 1) tenen un salari mensual estimat de 472,73 €
mensuals. Val a dir que ni el 19,34% del total de persones assalariades amb el
salari mitjà de 771,45 €/mes, ni el gairebé 6% amb un salari que no arriba als
cinc-cents euros mensuals, no haurien de considerar-se persones ocupades. En
propietat, són subocupades, altrament anomenades treballadors i treballadores
pobres. I, tanmateix, potser seria millor anomenar-los treballadors empobrits i
treballadores empobrides, persones que, abans de la crisi-estafa, pertanyien en
molts de casos a la mítica "classe mitjana", i que avui tenen uns
salaris de misèria que són, s'ha de dir tantes vegades com calgui, un factor
determinant de la baixada en picat de la renda per capità illenca.
Una altra informació que paga la
pena destacar és la de l'abismal diferència del 897,18% entre el salari mitjà
més baix (479,41 €/mes del decil 1) i el més alt (4.780,65 €/mes del decil 10).
Aquesta diferència ha crescut entorn del 70% des de l'any 2010 en què es van
començar a aplicar els càstigs socials per gestionar la crisi estafa. Diguem-ho
sense embuts: És un escàndol que, en el període 2010-2017, el salari mitjà més
baix hagi crescut amb prou feines un 6,9%, mentre que el més alt ho hagi fet
més del doble, concretament un 14,10%.
Amb tot plegat, no és difícil
concloure, que, en paraules de Josep Manel Busqueta en el llibre "L'hora
dels voltors" que es publicà fa alguns anys, "en l'àmbit laboral, la
política neoliberal se centra a incrementar els mecanismes de control [mitjançant
l‘ultraprecarietat]
i l'abaratiment de la força del treball [amb salaris de misèria per la part més
feble de la població assalariada]".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada