Publicat
originalment a dBalears (28-01-2019)
Discrep dels
discursos sobiranistes que se centren únicament en el "model de país"
i no volen saber res -o gairebé res- del "model de societat".
Modestament, pens que, des de finals del segle XX i primers lustres del segle
XXI, ha esdevingut totalment inseparable la lluita per aconseguir àmbits de
sobirania front als poders realment existents, és a dir, del neocolonialisme
extractivista, de la lluita per a una societat radicalment democràtica i amb
justícia social, mediambiental i climàtica.
Agradi o no
agradi, vivim temps en els quals no només els Estats-nació neguen sobirania als
pobles. Els Tractats Internacionals de Comerç i Inversions i el model d'UE molt
allunyat de subsidiarietats i/o de sobiranies compartides són elements, diguem
que “fundacionals”, de la globalització neoliberal, i representen noves pèrdues
de sobiranies, especialment pels pobles sense Estat.
En aquest
sentit, em semblen lluites sobiranistes cabdals les campanyes "NO
als Tractats de Comerç i Inversions. Les persones i el planeta primer",
i la que va contra la que podíem dir "Directiva Bolkestein Plus", que
pot atorgar a la Comissió Europea nous poders per a anul·lar decisions locals.
La primera d'aquestes dues campanyes ha engegat una acció especifica que, amb
la denominació "Drets per a les persones, normes per a les transnacionals",
exigeix l'eliminació dels 'tribunals corporatius' ISDS en totes les seves
formes, la sortida dels tractats de comerç i inversió que continguin els ISDS o
un altre mecanisme semblant, i no signar nous tractats d'aquest calat en el
futur, i promou "l'establiment d'un tractat vinculant de les Nacions
Unides sobre empreses transnacionals respecte als drets humans, així com
establir lleis europees i nacionals per posar fi a la impunitat corporativa".
Val a dir que
la campanya "NO als Tractats de Comerç i Inversions. Les persones i el
planeta primer" va més enllà de l'oposició a aquests "Tribunals
Privats". No debades, en el manifest de la campanya mallorquina es pot
llegir que els seus integrants volen: 1. Mantenir "amb fermesa la
sobirania de les nostres societats i dels nostres pobles per a la presa de
decisions en la defensa i millora de l'interès públic i el bé comú per sobre
dels interessos privats". 2. Preservar els "serveis públics de la
sobirania social i de les institucions públiques, per preservar i desenvolupar
aquests serveis en funció dels drets de la ciutadania i la sostenibilitat de la
vida social". 3. Defensar "el dret de les administracions públiques a
desenvolupar una planificació democràtica, que tingui en compte la protecció
dels espais naturals, la capacitat de càrrega del territori, la singularitat
dels espais insulars, la promoció i la protecció de l'economia social i
solidària, la gestió acurada dels recursos escassos i la seva adequació a les
exigències d'una justa economia circular. En les condicions específiques de les
nostres realitats insulars i pluriinsulars, aquest dret és una condició
fonamental per a garantir el futur sostenible de les nostres societats".
Aquests
plantejaments tenen molt a veure amb els continguts de l'altra campanya que
comentava. La Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de
desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, coneguda com a
Directiva Bolkestein, significà una brutal pèrdua de capacitat de decidir –de
ser sobirans- pel que fa al model de societat. Si llegeixen amb atenció aquesta explicació, s'adonaran que
aquesta nova volta de rosca pot ser la mort definitiva d'un model de serveis
sobiranament decidit per la població illenca.
En definitiva,
un sobiranisme que no s'enfronti als poderosíssims lobbys neoliberals, esdevé,
a parer meu, en un melancòlic pensament de pa i fonteta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada