Publicat
originalment a dBalears (02-09-2019)
I. Des de la seva pluralitat, l'Àfrica, històricament colonitzada,
espoliada, esclavitzada... per occident, no se'n surt del persistent tracte
injust per part de les metròpolis de la globalització neoliberal. Unes poques
dades que justifiquen aquesta afirmació: l'Àfrica, amb el 13% de la població
mundial i el 6 del PIB global, és el continent que més s'escalfarà, quan tan
sols emet el 3% dels gasos d'efecte d'hivernacle. Aquesta minsa demografia en
relació a l'extinció territorial, baix PIB si es té en compte el seu potencial
econòmic, i clamorosa injustícia climàtica, són fàcilment observables si es
viatja per països de l'Àfrica Austral, com ara Zimbabwe o Botswana. Les causes
de tot plegat són polièdriques i complexes. En qualsevol cas, a l'Àfrica
t'adones de l'encertat que està el sociòleg Stephan Stephan en afirmar que
"... ha sigut possible per a les societats occidentals construir una
estructura socioeconòmica que només funciona a costa de tercers". Les
conseqüències són dramàticament feridores. Malgrat tot, l'Àfrica em fascina
cada dia més.
II. Zimbabwe potser és –no només per les vistes a les famoses
Cascades Victòria, o Mosi-oa-Tunya, com les coneixien la població local que,
òbviament, les havia trobades molt abans que ho fes Livingstone-, un dels
països més bells de l'Àfrica. A tall d'exemple, el Parc Nacional de Hwange i el
de Matobo són extraordinaris. Però, la qüestió socioambiental és bastant
lletja. La nova presidència sembla ser la continuïtat del terrible règim de
Robert Mugabe: corrupció a balquena, dualització social profunda, repressió a
l'oposició política, crisi climàtica (amb una sequera extrema), política
econòmica surrealista: S'intenta una al·lucinant i dislocada desdolarització
mitjançant el dòlar zimbabwès, que té manco valor real que els bitllets del
Monopoly, i amb ciberdiners fantasmes.
La política econòmica de l'actual
administració és tan absurda que en arribar a Bulawayo (la segona ciutat més
gran de Zimbabwe, per darrere de la capital, Harare) resulta que els estrangers
no podem comprar absolutament res, ni un pebre, ni una tomàtiga, ni aigua
mineral. No obstat això, ens adverteixen que, pot ser, l'endemà serà possible
comprar de tot. I, tanmateix, fora de les ciutats i zones més urbanes el
tarannà de tothom és el de l'Àfrica Austral: d'emersió tranquil·la en uns paratges
naturals, una fauna i una flora (acàcies, baobabs...) que fa que el temps el
mesurin les sensacions, i no els rellotges.
III.- Botswana és considerada oficialment -juntament amb Namíbia i
Sud-àfrica- part de l'Àfrica més "civilitzada". No obstant això, la
realitat és d'una societat amb grans diferències socioeconòmiques, una gran
part de la població empobrida, serioses deficiències del sistema educatiu, un greu
problema amb el HIV/SIDA (amb una prevalença en adults del 22%), un important
dèficit energètic, o una sequera extrema. A Botswana les previsions de la
comunitat científica internacional sobre les conseqüències de l'escalfament
global ja semblen ser una radicalitat. A tall d'exemple, el delta del Okavango
s'ha transformat en un terreny més aviat sec, al Santuari d'Ocells de Nata no
n'hi ha ni un de flamencs, i el conjunt del Salar de Sowa és, si més no,
aparentment, una imatge del que és la Sexta Gran Extinció en
curs. No sé si això és reversible. Però, el propvinent 27 de setembre,
participaré a Vaga Mundial pel Clima tot pensant que sí que es pot aturar el
deteriorament ambiental, òbviament, a casa nostra i, també, aquests llocs
emblemàtics de l'Àfrica.
Malgrat tot, Botswana és una de les
democràcies formals més "consolidades" i manco indecents del
continent africà. A la "modernitat d'asfalt i llauna", a la que
Xavier Moret fa referència en el llibre "A la sombra del baobab", han
incorporat les contradiccions de la "modernitat neoliberal" més
actual, com ara, la suposada
sostenibilitat del turisme i, alhora, aixecar
la prohibició de la caça dels elefants.
A Botswana es palesa que la dita
segons la qual "nosaltres [els occidentals i orientals] tenim els
rellotges, i ells [els africans] tenen el temps" és ben real. Amb una
superfície de 581.730 km², i 2.260.000 habitants, és a dir, amb una densitat de
població de 3,79 habitants/ km², hi ha molt temps i terreny per gaudir de grans
extensions d'una natura encara ara impressionant.
IV.- Com els rellotges no em
marcaran el temps, abans que acabi l'estiu he de rellegir "Eben",
el llibre en què el gran Kapuscinski ens donà la seva visió de l'Àfrica. Sospit
que si l'escrivís avui, descriuria, com ningú, la combinació de problemàtica
ecosocial i bellesa que ens presenta Botswana. I ho faria amb la certesa que, amb
el temps -i sense mirar el rellotge-, les dones i els homes de l'Àfrica Austral
se'n sortiran perquè, malgrat el neocolonialisme del segle XXI, no han deixat
de lluitar per vides que valgui la pena ser viscudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada