Publicat originalment a dBalears
(23-03-2020)
Si no hagués estat per la pandèmia del coronavirus
COVID-19, aquest dilluns tot just hauria arribat dels campaments de refugiats
sahrauís de Tindouf, en un viatge organitzat per l'Associació d'Amics del Poble
Sahrauí de les Illes Balears i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.
Com la crisi sanitària passarà -esperem que més aviat que tard-, de seguida que
es pugui tornaré a omplir la motxilla de solidaritat i comprimís per anar-hi.
Ras i curt: Són temps d'enfortir el compromís polític
amb la causa de la independència del Sàhara Occidental. Sense dubte, la
solidaritat humanitària –publica i privada- és importantíssima, imprescindible;
però, el prolongat en el temps, conflicte saharià no té res a veure amb una
catàstrofe natural, o d'una escassetat de recursos. Ans al contrari, és un
assumpte clarament polític, de negació dels drets humans i polítics dels seus
ciutadans i ciutadanes, d'una mena de virus d'injustícia que afecta greument la
comunitat internacional. Són temps d'elevar la intensitat del "Marroc
culpable, Espanya responsable", que resumeix aquesta injusta situació que,
per paga, ja dura més de quatre dècades.
Malauradament, són temps en els que és molt
versemblant que la causa del Sàhara Occidental sofreixi una altra -i ja són
moltes- traïció. M'explic: Del bipartidisme espanyol no calia esperar massa
cosa. El PSOE va transitar d'aquell famós
discurs de Felipe González el 14 de novembre de 1976 en els campaments de
refugiats de Tinduf, a posar-se capcot a les ordres dels
interessos de la monarquia marroquina en el minut zero d'entrar a La Moncloa.
El PP -encara que durant anys el recolzament al poble sahrauí (en molts casos
amb la frase de "donar suport a la celebració del Referèndum al Sàhara en
compliment de les resolucions de Nacions Unides") ha estat present en els
seus programes electorals-, quan ha governat, també s'haagenollat davant el
Marroc. Ara, el PP de Pablo Casado no amaga el seu propòsit per redoblar la
col·laboració amb el Marroc, i oblidar-se del conflicte del Sàhara Occidental.
Però, d'un Gobierno del Regne d'Espanya amb la
participació d'UNIDAS PODEMOS, se'n podia espera molt més que els silencis del
text de l'acord
de govern de "Coalición Progresista", i dels
primers "gestos" en la seva acció de govern. En aquest sentit, la declaració
de CEAS-Sàhara (Coordinadora estatal d'Associacions
Solidàries amb el Sàhara), "amb motiu del 44 aniversari de la RASD, i
davant la nova traïció al poble sahrauí", és força explícit.
Per tot plegat, ara mateix cal, a parer meu, reforçar
-i (re)polititzar- el moviment solidari amb el poble sahrauí. No seré jo qui
negui l'immens valor de les accions de solidaritat humanitària. Tant de bo es
multipliquin amb escreix! Però, en paral·lel, no podem defallir en la tasca
d'intensificar el moviment de reclamació a que aquest govern de "Coalición
Progresista" es comprometi immediatament amb tres coses plenes de sentit
progressista: 1. Acabar amb el robatori de recursos naturals al poble sahrauí.
2. Exigir al Marroc la immediata llibertat de les persones preses polítiques, i
el respecte dels Drets Humans en els territoris ocupats. 3. Treballar, de debò,
per concretar un calendari per al Referèndum d'Autodeterminació.
El President de la República Àrab Sahrauí Democràtica,
i secretari general del Front Polisari, Brahim Gali, en l'obertura del Fòrum
Internacional de la Joventut per a la Solidaritat amb el Sàhara Occidental,
celebrat a principis d'aquest mes de març a Auserd, recordava que "el
conflicte actual entre la República Sahrauí i el Regne del Marroc només
necessita implementar els requisits del Pla de Pau Africà, i de les Nacions
Unides de 1991, que va ser signat per totes dues parts i ratificat pel Consell
de Seguretat de l'ONU", i afirmava que "la causa sahrauí ha de ser
escoltada com a causa justa en tots els fòrums internacionals. S'ha de posar fi
a l'ocupació militar marroquina il·legal de parts de la República Sahrauí.
L'última manifestació del colonialisme en el continent africà, l' 'última
colònia a Àfrica', ha d'acabar".
Sembla que no queda més remei que el moviment
solidari amb el poble sahrauí li recordi aquestes obvietats al govern de
"Coalició Progressista", alhora que, a alguns dels seus integrants
(PODEMOS i IU), cal exigir-los que siguin coherents amb els seus compromisos
històrics amb la causa de la llibertat del poble sahrauí. En definitiva, hem de
vèncer, també, el virus de la injustícia amb el poble sahrauí que sembla
infectar a tothom amb cartera ministerial espanyola.
PS: No m'ha sigut fàcil escriure unes línies que no
tinguessin a veure amb la crisi del coronavirus COVID-19. Aquesta crisi, que és
polièdrica, va per llarg, i hi haurà temps per opinar de tot plegat. De moment,
cuidau-vos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada