Publicat originalment a dBalears (13-04-2020)
Mentre
s'allarga el confinament –dels privilegiats que ens podem confinar-, emergeixen
amb força dos debats que animen les tertúlies polítiques, donen peu a molts
comentaris periodístics, i, fins i tot, són focus de debat intern al Govern
d'Espanya, enfrontament entre institucions, i munició de la gran patronal
espanyola (CEOE-CEPYME), en un sempre desitjat enfrontament amb qualsevol
govern que no estigui a les seves estrictes ordenes.
Em
referesc al debat entorn de l'aixecament del confinament total a partir de demà
i demà passat. Sobre aquest assumpte, i des del meu desconeixement en matèria
d'epidemiologia i altres especialitats sanitàries, discrep que sigui una
decisió que hagi de prendre's únicament amb criteris d'expertesa tècnica. És -i
així ha de ser- una decisió política. Quan Robert Kennedy, en un discurs de la
seva campanya de 1968 per a la presidència dels EUA, en una frase que ha passat
a la història, es va preguntar: "de què serveix un índex de creixement en
augment si resulta perjudicial per a la nostra salut?", plantejava una
pregunta política, no tècnica. És més, en aquests casos preferesc que es
prenguin decisions polítiques -que sempre són multifactorials- a les únicament
tècniques perquè no crec en, utilitzant paraules de Rossana Rossanda, "la
neutralitat social de la tècnica". En fi, qui encerti o s'equivoqui en
aquest assumpte serà la política que, democràticament, haurà de rendir comptes
a la ciutadania.
El
segon d'aquests debats –a parer meu, més rellevant per a l'etapa post
confinament- és el que s'està produint sobre la posada en marxa del que s'ha
anomenat "Renda Social Extraordinària" fins que es pugui aprovar el
compromès en el programa del "Govern de Coalició Progressista”
"Ingrés Mínim Vital". És a dir, el debat està centrat en si
provisionalment es posa en marxa una nova prestació per a persones pobres,
mentre es continua pensant en una d'aquestes ajudes més definitiva. Mala peça
en el taler que el debat estigui en l'àmbit dels subsidis condicionats al fet
que es demostri la pobresa, caritatius, i que ja sabem que han fracassat en el
seu teòric propòsit d'erradicar la pobresa i garantir a tothom el dret material
a l'existència, i, per tant, a la llibertat de debò.
Amb
la situació social creada per la crisi sanitària de la covid-19, si es vol, es
poden fer més voltes que un ca dins una senalla, però, si no parlam d'una Renda
Bàsica incondicional i universal, és un debat balder. Deia Albert Einstein que
"no podem resoldre problemes pensant de la mateixa manera que quan els vàrem
crear". Doncs diguem-ho sense embuts: el detonant de la crisi social que
ens ve a sobre ha estat, sens dubte, la crisi sanitària provocada pel maleït
coronavirus, però també entre les seves causes les grans desigualtats que, amb una
"Renda Social Extraordinària" o amb un "Ingrés Minin
Vital", romandran, i, en la nova situació, s'augmentaran. Són temps de
resoldre problemes pensant de manera diferent, pensat en clau de drets
incondicionals, i de repartiment de la riquesa.
Per
això, ara més que mai, es necessita amb emergència la Renda Bàsica. En aquest manifest (que et convid a llegir i, si
estàs d'acord, a signar), s'explica com implantar-la immediatament, i com
finançar-la. Prou debats balders! "Ara", acaba dient l'esmentat
manifest, "no es disposa de temps per a més, és moment d'actuar, de manera
incondicional i universal. Només hem de preocupar-nos de com fem arribar la
renda bàsica a tothom".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada