diumenge, 5 d’abril del 2020

Teletreball


Publicat originalment a dBalears (30-03-2020)

Els primers dies del confinament manu militari, a conseqüència de la pandèmia del coronavirus COVID-19, se'n va xerrar molt de teletreball. Tanta xerrameca sobre treballar des de casa m'astorava per dues raons:
Per una banda, recordava que, tots els estudis fets en el darrer lustre, indiquen que el percentatge de persones ocupades que, a casa nostra, teletreballaven ocasionalment o freqüentment és molt baix. Altrament dit, tenim uns hàbits laborals molt presencialistes. Més ben dit, tenim un teixit empresarial, i unes administracions que innoven molt poc en això del teletreball. Per tant, estam poc preparats perquè la gent faci massivament la feina des de casa, connectats amb l'ordinador, el mòbil, i les eines tecnològiques que es precisin.
Per acabar de confirmar aquesta impressió, el proppassat divendres, l'INE publicà les dades de la submostra de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de 2019, i una de les moltes informacions que ens proporciona és que a les Illes Balears un 93,4% de les persones assalariades no van treballar ni un sol dia en el seu domicili particular.
Per una altra banda, el teletreball no és un assumpte sense controvèrsia, ans al contrari, hi ha disputa sobre les seves bondats i conseqüències. Els seus apologetes solen emfatitzar sobre les oportunitats de conciliació [de corresponsabilització no en xerren], l'autonomia de l'organització, l'estalvi de despeses, i, sobretot, de desplaçaments. Però, la gran avantatja del teletreball és, per als seus defensors sense matisos, l'augment de la productivitat!
Els manco entusiastes, sense negar els aspectes positius, hi posen alguns esperons, entre d'altres, que teletreballar té un gran perill d'estrès i depressió (si hi ha autoorganització de la feina, hi ha autoorganització de la prevenció de riscos laborals, inclosos els riscos psicosocials), o que, per a moltes dones, és una manera de suportar la doble càrrega laboral, i de cures familiars. Per exemple, la sociòloga Judy Wajcman sosté que un dels grans perills del teletreball és que pot reforçar els rols de gènere tradicionals pel fet que les dones teletreballadores carreguin amb un treball remunerat (generalment precari i complementari pel que fa al sustent de la llar), i, a més, amb els treballs de cures i/o de la llar, no remunerats.
Sigui com sigui, un model social amb un altíssim percentatge de persones falses autònomes externalitzades teletreballant, em sembla una distopia –o el somni humit- del "tecnopatriarcapitalisme".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada