Publicat originalment a https://www.illaglobal.com/ (05-06-2020)
No
cal estar al cent per cent d'acord amb Slavoj Žižek per admirar la seva
provocativa lucidesa. No record haver llegit un llibre del filòsof eslovè –com
ara "El coraje de la desesperanza", "La vigencia de El
manifiesto comunista", "Problemas en el paraíso. Del fin de la
historia al fin del capitalisme", o "Violència"- que no tingui
un biaix provocatiu. El recentment publicat "Pandèmia.
La covid-19 trasbalsa el món", que crec és el primer llibre de Žižek
que es publica en català, no és una excepció.
Un
text, d'unes 140 pàgines, amb unes reflexions d'urgència on Slavoj Žižek ens
presenta la provocativa dicotomia de "Comunisme o barbàrie" que li
suggereix la pandèmia del coronavirus. Dit així pot semblar un escreix de
provocació gratuïta, però l'autor explica, amb unes paraules manllevades al
comentarista britànic Will Hutton, a què es refereix quan xerra de comunisme:
"És evident que en aquests moments hi ha una forma de globalització
desregulada i basada en el lliure mercat, amb la seva propensió a les crisis i
les pandèmies, que s'està morint. Però n'està naixent una altra que reconeix la
interdependència i la prioritat de l'acció col·laborativa basada en dades".
Certament, fa temps que és més que evident que cal una altra globalització.
Tant
de bo la crisi de la covid-19 reviscoli aquella mobilització global sota
l'eslògan d' "Un altre món és possible". No tinc tan clar que ja
n'estigui naixent “una altra de globalització", però amb la pandèmia
coronavírica, l'emergència climàtica (Žižek ens recorda que "com ha
apuntat Owen Jones, la crisi climàtica mata molta més gent a tot el món que no
pas el coronavirus, un fet que no provoca cap pànic"), i la gran indecència
de les intolerables desigualtats, és cada pic més evident que aquest altre món
és necessari. El perill dels populismes nacionalistes –des del nacionalisme
espanyol de PP-Vox-Cs, al "America First" de Trump- és terrorífic.
En
qualsevol cas, no estic comentant un llibre d'una "gran filosofada".
Com sempre, Slavoj Žižek aterra als assumptes concrets: Des del
"curtterminisme dels rics", que pot fer trontollar la barca on ara
tots estem, fins als perills de transitar dels confinaments excepcionals a
involucions democràtiques estructurals (en el cas espanyol les crítiques del PP i Vox a la
declaració i successives pròrrogues de l'estat d'alarma han anat acompanyades
de "l'alternativa" de desdemocratitzar lleis ordenaries per a què la
minva temporal de llibertats esdevingués en permanent). En aquest mateix àmbit
del perill autoritari, les reflexions de Žižek traspuen una gran preocupació
pel paper d'un règim autoritari com el xinés en l'actual i
"normalitzat" desordre mundial capitalista.
Entremig,
s'aborden assumptes com ara la major virulència , a conseqüència de la
covid-19, de "virus ideològics". Per exemple, el racisme ("I
can't breathe. Justice for George Floyd", "No justice, no pace",
#blacklivesmatter), l'egoisme
(quines mesures de distanciament i higiene es poden practicar en els camps de
persones refugiades?, on estan les estadístiques de les morts en la
mediterrània?), el que Žižek anomena "animisme capitalista", és a dir,
"la tendència a tractar fenòmens socials, com ara els mercats o el capital
financer, com si fossin éssers vius", o el virus de la, diguem-ho així,
resignació. Aquest darrer em sembla especialment perillós ara mateix. En temps
de brutal crisi sanitària i social ve a tomb recordar que "la incertesa i
la vulnerabilitat humana són els fonaments de tot poder polític" (Zygmunt
Bauman, dixit), per tant , si no ho impedim, la pandèmia serà un pretext per a
reforçar l'hegemonia política, econòmica, i, fins i tot, cultural dels models
més bèsties de neoliberalisme. Sense embuts: No basta estar contra el
neofeixisme, cal combatre'l!
Convé
fer esment especial a les reflexions de Slavoj Žižek sobre el treball i
l'ocupació. Sobre la utilitat social del treball, la precarització,
l’autoexplotació, les falsedats entorn de l'emprenedoria neoliberal, o
l'ocupació associada a l'anomenada economia col·laborativa o de plataforma.
Estam en el principi d’una pandèmia de renovada precarietat laboral? I,
tanmateix, no evita la provocació en afirmar que "el lema 'Arbeit mach
frei!' ('El treball us fa lliures') continua sent correcte, tot i el mal ús brutal
que en van fer els nazis". Una provocació amb la qual discrep radicalment.
Des d'una perspectiva republicana, només la garantia de drets incondicionals a
l'existència material garanteix viure en llibertat, és a dir, sense haver de
demanar permís.
I,
no obstant això, coincidesc amb altres provocacions. Per exemple quan, tot
apuntant alguns aspectes positius de la pandèmia, qualifica com un dels seus
símbols perdurables "els passatgers atrapats en quarantena en enormes
creuers". Veritablement l'autèntica
provocació és la de l'Autoritat
Portuària de Balears que ja prepara l'arribada a l'engròs de megacreuers a
Palma!
Una
de les preguntes claus que hi trobareu en aquest llibre –els llibres de Slavoj
Žižek sempre n'obren molts d'interrogants- és la següent: Estem destinats a la
barbàrie amb rostre humà? Des de la posició "comunista en sentit lax"
que reivindica l'autor de "Pandèmia. La covid-19 trasbalsa el món",
el destí no està escrit però "un cop més, la decisió és: o barbàrie o
alguna mena de comunisme reinventat". Concretant una mica més, em qued amb
dues idees expressades, si no he entès malament el missatge d'aquest darrer
llibre de Žižek, més o menys així:
a.- Per a què
l'epidèmia no acabi reduïda a un capítol més de la trista i llarga llista
històrica d'allò que Naomi Klein va batejar com a "capitalisme del
desastre", cal evitar, com més millor, el confusionisme ideològic. Val a dir que, en l'àmbit
local, el maleït "Decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i
extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació
administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears
per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19" és un
clamorós exemple de confusionisme ideològic.
b.- Caldran canvis
radicals (en el sentit etimològic d'anar a la rel dels problemes) per defugir
de les coordenades del pur mercantilisme neoliberal, i centrar-nos en una
manera de produir i assignar recursos per a què tothom pugui viure,
incondicionalment, vides que valgui la pena ser viscudes. Potser és arribada l'hora de renovar
agendes polítiques per impulsar un nou internacionalisme progressista,
plantejar utopies possibles (a tall d'exemple és encoratjador que, entorn del
conflicte del tancament de les plantes catalanes de Nissan, de bell nou es
conjugui el verb nacionalitzar sense que sigui per nacionalitzar pèrdues), i
impulsar iniciatives com ara la campanya de #LaVidaAlCentre com a estratègia de
la lluita i resistència contra la construcció d'unes Illes Balears distòpiques.
Postdata:
1. Recorden l'irracional acaparament de paper higiènic que es va produir en els
prolegòmens i els primers dies del confinament? Idò Slavoj Žižek compte una
deliciosa anècdota de la seva joventut a la Iugoslàvia comunista sobre un cas
similar: Un irracional acaparament de paper higiènic en una economia
planificada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada