Publicat
originalment a dBalears (06-07-2020)
Hom pot pensar que ja hauria de
estar aconseguit que els medicaments tinguin uns preus justos. Però la realitat
és una altra. Ve a tomb, en aquest sentit, recordar una informació d'ara fa un
any de l'ONG Metges sense Fronteres, que posava sobre la taula sis grans
veritats que la indústria farmacèutica, i els seus corifeus, no volen que
sapiguem: Desenvolupar medicaments no és tan car com diuen, paguem els
medicaments dues vegades, la indústria farmacèutica suspèn en innovació,
mantenen les patents per prolongar els monopolis, s'embutxaquen més d'allò que
inverteixen, i amenacen als països en desenvolupament si van en contra dels
seus interessos.
Per això, la mobilització global
contra les mentides, la corrupció, la manca de transparència, els abusos de les
grans farmacèutiques (ROCHE, BAYER, PFITER, ABBOTT, MERCK, SANOFI, NOVARTIS,
CELGENE, GSK, etc.), és -com tants d’altres- un seguit de lluites locals, de
combats generals, i concrets. Ara mateix em sembla imprescindible comentar-ne
un d'aquests combats concrets que, a casa nostra, impulsen un grapat d'entitats
i associacions. Em referesc a la Iniciativa
Legislativa Popular (ILP) "Medicaments a un preu just".
Al
web de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears
hi trobareu tota la informació sobre la dita ILP. Per tant, no m'hi
entretindré. Però, així i tot, em sembla escaient posar-ne en relleu un dels
arguments que justifiquen aquesta ILP: "La despesa de Balears en
medicaments augmenta any rere any, molt per sobre d'altres partides necessàries
per a l'assistència i les inversions en salut. En 2020 ascendirà [pressupost
d'abans de la pandèmia de la covid-19] a 452 milions d'euros, una quarta part
del total de despesa sanitària pública, gairebé la meitat del pressupost
d'Educació, i superior al pressupost de la resta de les Conselleries del Govern
Balear. La despesa en medicaments multiplica per 12 el destinat a inversions i
manteniment dels centres i equipaments del nostre sistema de salut".
Altrament dit, l'escalada de
preus dels medicaments drena els recursos de la sanitat publica. L'especulació
entorn de la despesa a farmacèutica va en contra de la salut de les poblacions
no riques. En temps de pandèmia convé rellegir “Medicamentos: ¿Derecho humano o negocio?”.
Em direu que és força complicat
que prosperi una ILP d’aquestes característiques. Pot ser que ho sigui, però res està escrit. En
qualsevol cas, el punt substancial és que, com diuen Andityas Soares i Francis
García en el llibre “El virus como
filosofía, la filosofía como virus. Reflexiones de emergencia sobre la pandemia
de covid-19"... “más que
una enfermedad del cuerpo, la pandemia aparece como un límite impuesto al
pensar que es preciso superar".
Superem el “no
hi ha res a fer”! Afanyem-nos, doncs, a signar aquesta ILP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada