Publicat originalment a dBalears (13-07-2020)
A
l'últim número de Le Monde diplomatique
–el pertanyent a juliol- es publica un excel·lent dossier especial que, sota el
títol de "Turisme, any zero", reflexiona, entre altres
coses, sobre les dependències del turisme i l' "oci fordista", la
gran contribució de la indústria del turisme –tant temps mal nomenada
"indústria sense xemeneies"- a l'escalfament global per la seva absoluta
dependència del transport aeri, la precarietat laboral i vital inherent als models
socials de turistització, les lluites i resistències dels veïns i les veïnes de barris i ciutats
contra la pandèmia de la gentrificació i la conversió dels espais de
socialització veïnal en parcs temàtics per al negoci turisme, les difícils
-però possibles!- alternatives al model turístic turbo neoliberal hegemònic,
etc.
Un
dels articles d'aquest dossier el signa la periodista d'Atenes Élisa
Perrigueur, i en ell explica que un membre del col·lectiu
Action Against Regeneration & Gentrification (Acció contra la Rehabilitació i
la Gentrificació) que lluita per mantenir el dret de ciutat en el barri atenès
d'Exarquia, defineix "turistització"
com "la subversió d'un lloc i el seu caràcter per la sobreexplotació
turística". M'encanta aquesta definició que, reconeixeran amb mi, és
perfectament aplicable a casa nostra.
La
"subversió turística balear" dels principis de justícia social i
ecològica consisteix, entre altres, a tenir gairebé tots els indicadors
socioambientals sota mínims; infraestructures sobredimensionades a dojo, una
perillosíssima minsa sobirania alimentària, uns pèssims resultats
sociolingüístics; liderar rànquings d'abandó i fracàs escolar (taxa del 24,2%
l’any 2019); una cultura convertida en
atracció turística; un problema demogràfic democràticament ingovernable; convertir
–per a una bona part de la població- en quimèric el dret humà a un habitatge
digne; haver de viure en una societat amb grans desigualtats (una reeixida
indústria del luxe i mega rics vs. un estirabot de creixement de la taxa de pobresa relativa que
un recent informe d'Oxfam-Intermón estima en un +11,7%, és a dir, el creixement
més elevat de les comunitats autònomes espanyoles); una precarietat laboral
estructural (l'any passat el 83% de contractes registrats van ser temporals, la
majoria de curta i molt curta durada, i en el primer semestre d'enguany –el de
la pandèmia- poca cosa canvia: els contractes temporals superen el 80 del
total!); una extensió de la pobresa laboral (l'any passat, segons dades de
l'Agència Tributària, una de cada tres persones assalariades i autònomes de
Balears no va arribar a mileurista); o una normalització com a estables de les
relacions laborals fixes discontinus. Però... què n’hi ha de vides fixes
discontinues? Podríem seguir, però... aquí ho deix.
L'aturada
provocada per la pandèmia de la covid-19 hauria d'haver significat una aturada d’aquesta
"subversió turística balear" per a repensar com transitam envers un
model amb turisme, però no de "tot -i només- turisme". Però,
malauradament, tot indica que l'horitzó és reactivar més del mateix que patíem
abans de l'avís que ha significat aquesta pandèmia. En temps d'emergència climàtica
és pertinent preguntar-se si n'hi haurà més avisos. Aquesta és la gran qüestió
d'ara mateix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada