Balears: de l'ERTO a l'ERO?

Publicat originalment a dBalears (05-10-2020

Tres notícies de la setmana passada que avalen el títol d'aquestes línies. Les coment breument:

I. Acord històric. El de la pròrroga fins a 31 de gener de 2021 dels Expedients de Regulació d'Ocupació Temporals pel que es prorroguen automàticament tots els ERTOs de força major vigents, possibilita sol·licitar nous ERTOs d'aquesta modalitat tant per impediment com per limitació d'activitats en tots els sectors, i, de retruc, reforça –i molt- la protecció social de les persones fixes discontinues. Certament, és un acord històric, i així l'han qualificat el Govern de les Illes Balears, els sindicats més representatius, i les patronals. Ho han fet, i jo hi estic ben d'acord, per l'ampliació de les proteccions socials als treballadors i treballadores, i per les ingents ajudes (exoneracions de cotitzacions a la Seguretat Social) de les empreses. Però, n'hi ha un altre de motiu per qualificar d'històric a aquest acord: En ser un vestit a mida del sector turístic balear i pitiús, és un històric rescat amb diners públics del monocultiu turístic privat.

II. Dades d'atur i d'ocupació de setembre. Les Illes Balears fan, amb diferència, triplet en el rànquing de comunitats autònomes: Primera posició en baixada interanual d'afiliacions a la Seguretat Social (-13%), en augment d'atur registrat –sense comptar les persones que estan en ERTOs- en relació amb setembre de l'any anterior (+ 91%), i en percentatge de llocs de treball protegits pels ERTOs (14,1%).

III. Sobre una probable injustícia fiscal. El Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) ha recordat aquesta setmana passada que el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) fa el pagament amb una retenció fiscal mínima o nul·la. Per tant, a la pròxima declaració d'IRPF "caldrà pagar en la renda per la part d'ingressos que no han tingut retenció". Això pot significar que estiguin obligats a declarar els que no ho feien, o canvis dels trams que encareixin la "factura fiscal" de la gent que ha cobrat d'un ERTO, o dels autònoms que han cobrat ajudes. Gestha recorda que hi ha maneres de reduir aquesta factura fiscal (des d'aportacions a plans de pensions, fins a fer donacions a ONGs), però són "rebaixes" practicables per les persones amb unes certes possibilitats econòmiques. La gran majoria de les famílies que arriben a fi de mes amb moltes dificultats difícilment poden minvar la seva factura fiscal positiva amb aquestes deduccions. Podem estar davant una nova injustícia fiscal, aquesta vegada perjudicant les persones i famílies més pobres de la població no estrictament riques.

Amb tot plegat, hom pot concloure que el nostre ERTO comunitari no és conjuntural per força major ni per causes productives. És un ERTO per causes de model econòmic de monocultiu turístic amb una injustícia fiscal esborronadora. Cal capgirar el nostrat "Tot Turisme" si no volem que l'ERTO es transformi, més d'hora que tard, en un Expedient de Regulació d'Ocupació definitiu, i el malestar social sigui complicat canalitzar-lo per vies  democràtiques .