Contra la pobresa: L'hora dels canvis de debò

Publicat originalment a dBalears (19-10-2020)

Des de fa alguns anys, entorn de la commemoració del Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, la Xarxa per la Inclusió Social- EAPN-Illes Balears presenta el document sobre "l'estat de la pobresa a les Illes Balears". Cada any les dades que se'ns presenten contrasten de valent amb les "bondats" del PIB i de les arribades de turistes. Les d'enguany -les dades corresponen òbviament a 2019- no s'estan de ser-ho, tot advertint que són dades d'un immediat passat en què tots els indicadors macroeconòmics tenien, per al pensament econòmic mainstream neoliberal, una salut envejable. Una altra cosa era la pèssima salut del planeta en emergència climàtica, o les patologies -com ara les creixents desigualtats o el dràstic empobriment (en termes reals i d'expectatives) de les anomenades "classes mitjanes"- d'una democràcia cada cop amb menys impuls igualitari. De fet, l'informe que coment ens recorda que, abans de la coronacrisi, a casa nostra "seguia ben present el greu problema de la desigual i injusta redistribució de la riquesa, juntament amb un preocupant volum de treballs precaris i no inclusius i amb uns preus de l'habitatge inassolibles per a una bona part de la ciutadania".

Molt resumidament, les dades més rellevants són les següents: 1. Persones que es trobaven en situació o risc de pobresa i exclusió social: el 15,1% de la població illenca (180.000 persones en termes absoluts). 2. En termes purament econòmics, el 2019 la taxa de pobresa a les Illes Balears era del 12%, és a dir, un total de 143.000 persones mal vivien amb uns ingressos per sota del llindar de la pobresa. 3. Gairebé 7% de la població (el doble que el 2018) es trobava en situació de pobresa, altrament dit 80.000 persones sobrevivien amb menys de 429 € mensuals. 4. Gairebé 40.000 persones vivien en condicions de Privació Material Severa. Això vol dir que no podien fer front a quatre dels conceptes de consum bàsic definits per la Unió Europea que són els següents a) No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. b) No es pot permetre un menjar de carn, pollastre o peix cada dos dies. c) No es pot permetre mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada. d) No té capacitat per afrontar despeses imprevistes. e) Té retards en pagament de despeses de l'habitatge en els últims dotze mesos. f) No es pot permetre disposar d'un cotxe. g) No es pot permetre disposar d'un ordinador. 5. El 28,3% de la població illenca no tenia capacitat per afrontar despeses imprevistes car tot just podien arribar a fi de mes.

Però cal insistir que aquestes dades són de 2019, i, com molt encertadament assenyala EAPN-Illes Balears, "la COVID-19 ha capgirat radicalment el creixement econòmic, les dades laborals, i, per descomptat, la situació de la pobresa i l'exclusió". Per la qual cosa s’escau demanar-se:

Es capgiraran, doncs, les polítiques per engegar una veritable transició cap al canvi de model econòmic? En qualsevol cas, benvingut sigui el Fòrum de la Societat Civil per a la Reconstrucció de les Illes Balears. Per aconseguir unes Illes Balears amb justícia social i ecològica és, sens dubte, imprescindible una societat civil mobilitzada, si més no en la tasca d'imaginar un futur que no sigui la injusta turistització que ja coneixem.

Es capgiraran les fracassades polítiques de subsidis condicionats per a –teòricament- l'erradicació de la pobresa, com ara, la Renda Social Garantida de les Illes Balears (RESOGA), o l'Ingreso Mínimo Vital (IMV)? El funcionament ja consolidat de la RESOGA no ha servit, com demostra l'informe d'EAPN-Illes Balears, per a que el fenomen de la pobresa sigui, per aquestes contrades de monocultiu turístic, un fenomen marginal. El fracàs de l'lMV és antològic: A data 16/10/2020, d'un total de 24.494 sol·licituds vàlides de Balears, només se n'han aprovat un 5,2% (1.276, en termes absoluts)!

La pandèmia de la covid-19 no hauria de suposar una pandèmia del "més del mateix" (amb més o menys sensibilitat social). Són temps de canvis en la direcció d'allò que el passat 22 de setembre, en el discurs del 75 aniversari de l'ONU, el seu Secretari General, António Guterres, va afirmar: "La inclusivitat implica invertir en la cohesió social i posar fi a totes les formes d'exclusió, discriminació i racisme. Implica establir una nova generació de protecció social, amb Cobertura Sanitària Universal, i la possibilitat d'una Renda Bàsica Universal".

PS. Fa unes setmanes està en marxa la recollida de firmes per a una Iniciativa Ciutadana Europa per a la implantació d'una Renda Bàsica Incondicional. Més informació clicant aquí.