Publicat originalment a dBalears
(26-10-2020)
En el discurs que obrí el debat
de política general de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears -celebrat la
setmana passada-, la presidenta Francina Armengol cità a Thomas Piketty, a John
Maynard Keynes, i al papa Francesc. Res a dir sobre l'oportunitat de citar
–especialment als dos economistes- aquests personatges. Però, potser, no calia
anar-se'n a les altes instàncies vaticanes. Bastava quedar-se amb l'església
més propera, i citar el document intitulat "Vulneración
de derechos: Trabajo decente", recentment publicat per la Fundació
FOESSA que, com és sabut, té un estretíssim lligam amb Càritas.
En la meva modesta opinió, per a
un debat sobre la situació d'aquesta província, oficialment anomenada CAIB,
s'escau molt més fer esment al text de FOESSA -que xerra de coses concretes que
li passen a la gent de casa nostra-, i no tant a l'encíclica "Fratelli
Tutti" que, al capdavall, no deixa de ser només doctrina de l'Església
Catòlica Romana.
Si la presidenta hagués citat la literatura de la que en diuen "església de
base", hauria reparat en una fotografia de les Illes Balears en la que
criden l'atenció coses com ara: Que la bretxa salarial per gènere i per
nacionalitat sigui del 13,7% i del 21%, respectivament. 2. Que tinguem una taxa
de precarietat (persones sense contracte a jornada completa i per temps indefinit)
del 35,3%. 3. Que al 20,7% de llars (en els quals s'estima viuen un total de 243.000
persones) el sustentador principal està en inestabilitat laboral greu, és a dir, que
ha estat, almenys, en una de les següents situacions al llarg de l'últim any:
haver estat aturat durant 3 mesos o més, haver comptat amb 6 o més contractes,
haver estat contractat per 3 o més empreses, o treballar sense contracte ni
prestacions a la Seguretat Social. 4. Que el 19,1% del total de llars no
comptin amb diners suficients per a afrontar gestos relacionats amb l'habitatge
(hipoteca, lloguer, subministraments, etc.).
Si en el discurs de la presidenta
haguessin aparegut aquestes realitats, podria, sens dubte, haver seguit citant
a Piketty i a Keynes. Tal vegada posant més èmfasis en les causes, segons
l'economista francès, de les grans desigualtats. A les quals, per cert, un
model d'híper especialització turística no és aliè. De retruc, en temps d'una
pandèmia que ha capgirat tantes coses, i d'agreujament de l'emergència climàtica,
allò que més convé tenir present del gran economista britànic és la seva
pèssima consideració sobre "el pessimisme dels reaccionaris que consideren
tan precari l'equilibri de la nostra vida econòmica i social que pensen que no
hem de córrer el risc d'experimentar". Per aconseguir de debò altres
escenaris econòmics i socials diferents dels descrits en el document de FOESSA,
cal experimentar. Un verb que s’ha de conjugar amb decreixement i Renda Bàsica!
Encara sort que a la presidenta
Armengol no se li va ocórrer citar a alguns dels clàssics, com ara el
liberal-conservador Edmund Burke (1729-1797), que sostenien que la política és
l'art d'exemplificar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada