Publicat originalment a dBalears
(25-01-2021)
La necessitat de canviar el model
turístic és tan evident que, malgrat les inèrcies sistèmiques, en frase
atribuïda a Galileo Galilei, "eppur si muove". És a dir, "i
tanmateix, es mou", com ho palesa el document presentat la setmana passada,
i intitulat "Propostes
per a una transició justa en el sector turístic". Ras i curt, un
document d'aquestes característiques, signat per part important del moviment
sindical espanyol (CCOO), i el gruix del moviment ecologista (Greenpeace, WWF,
Ecologistas en Acción, SEO/BirdLife, i Amigos de la Tierra), té, en si mateix,
una importància gens menyspreable.
Però, a més a més, em sembla molt
encertat que s'insinuï la necessitat de "fer uns 'comptes' de turisme,
avaluant si tots els pressupostos públics que es destinen a les empreses i a
les infraestructures per al sector (de transport, de gestió de residus, de depuració
d'aigües, entre moltes altres) reverteixen en la població local i en els
treballadors, o, més aviat, en les empreses del sector, o si aquests fons no
tindrien un rendiment més social si es destinessin a altres àmbits amb ocupació
de més qualitat". Coincidesc, també, en la necessitat d'un "full de
ruta clar cap a un nou model turístic sostenible ambientalment, diversificat i
resilient, amb destinacions turístiques i activitats basades en el compliment
de la normativa, la qualitat de l'ocupació, el respecte al territori i a la
biodiversitat, i enquadrats en les mesures de reducció d'emissions".
Fins i tot, em sembla que les
propostes que fan van en la direcció correcta. Són propostes que, en la seva
conjuminació, poden constituir una formulació -malgrat que no ho diguin
explícitament- de transició justa envers el decreixement turístic. El nom no fa
la cosa, però allò que proposen CCOO i les cinc organitzacions ecologistes va
en la lògica decrecionista. Aquesta és, sens dubte, la importància del document
que coment. Val a dir que –com bé apunta Antonio Turiel- "la clau
d'aquests anys que vivim gira entorn de decidir en quin punt ens detindrem,
perquè el decreixement no significa aturar tota l'economia, sinó trobar un
nivell de pausa en el qual ens puguem mantenir".
I tanmateix, crec prou
constatable que a casa nostra ens manca
una proposta sindical-ecologista similar, i adaptada a les realitats
turístiques insulars. D'un temps ençà, és clamorosa la manca de discurs –i d’una
pràctica- sindical que incorpori al seu corpus discursiu, i a la seva praxi,
l'evident necessitat dels límits al creixement turístic. No sempre ha sigut
així. A tall d'exemple, a principi de segle –temps era temps!- es podia
escoltar, si més no des dels àmbits de CCOO, que "calia desestacionalitzar
tenint en compte els límits ecològics". Són altres temps, vivim en situació d'emergència climàtica,
i, amb la pandèmia de la covid-19, la nostra total turistització ens ha
consolidat, parafrasejant a Ulrich Beck, com a una societat d’alt risc. Afortunadament,
encara que sigui amb molta dificultat i més lentitud de la desitjable, eppur si
muove!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada