Publicat originalment a dBalears (21-06-2021)
Les
evidències comencen a ser tant clamoroses com alarmants. S'està, a col·lació de
la recuperació economia postpandèmica, guarnint una colossal injustícia social.
Quins
han estat globalment els grans perjudicats dels devastadors efectes
econòmic-socials de la crisi sanitària mundial provocada per la covid-19? Sens
dubte les poblacions empobrides són les grans i més intensament perjudicades.
Segons el Banc Mundial (BM) s'ha invertit, per primera
vegada en una generació, la tendència a la baixa de la pobresa mundial, i,
només en 2020, més de 100 milions de persones van començar a patir una situació
de pobresa extrema. Aquesta no és una informació que hagi de llegir-se com un
assumpte de macroeconomia mundial. Hi ha algú que no conegui a cap persona que
no hagi afegit pobresa a la pobresa (que hagi augmentat les seves carències
materials extremes) a Mallorca?
Val
a dir que el Banc Mundial no és ni una ONG de caritat, ni
una organització esquerrana, i que, tot discrepant en moltes ocasions de les
seves propostes i actuacions, és molt difícil qüestionar -fins i tot des d'una
perspectiva crítica- les seves anàlisis.
Per això crec important tenir en compte que, segons les seves anàlisis
(setembre 2020),
per a molts països pot considerar-se la dècada de 2010 una mena de "dècada
perduda" perquè les pèrdues en els ingressos per càpita van revertir 10
anys o més de guanys. I, endemés, en general les treballadores i els
treballadors informals (caldria afegir-hi les persones treballadores precàries),
i les micro, petites, i mitjanes empreses són les més afectades per la
pandèmia. No crec, més aviat tot el contrari, que aquesta prospectiva global
divergeixi d'allò que ha passat a les Illes Balears.
La
pregunta clau és, doncs, si la bateria de plans i fons (crèdits, ajudes
directes, indirectes...) mobilitzats per "tutti li quanti" –des del
Banc Mundial, a la UE, passant pel Banc Central Europeu, o el mateix Estat
Espanyol- van dirigits prioritàriament a qui
més ha patit i patirà.
És
difícil contestar amb rotunditat en un sentit o un altre. Un dels grans
dèficits de tot plegat és la falta de transparència No obstant això, se sap,
gràcies a les recerques periodistes de El
Salto, que en
l'àmbit espanyol entre les grans empreses beneficiades pels avals de l'ICO
figuren les aerolínies Iberia, Vueling, i, fins i tot, Air Europa, les
constructores OHL i Sacyr, El Corte Inglés, el gegant de la moda Mango, la
companyia de telecomunicacions Més Mòbil, o el fabricant d'armes Maxam. Són
només mers exemples. Com ho
són que, en l'àmbit europeu, segons la informació de l'Observatori del Deute en
la Globalització (ODG),
en els primers rescats per part del BCE, ja figuraven privilegiadament grans
corporacions com ara Carrefour, EasyJet, H&M, Bayer, BMW, Shell, Nokia, Adidas,
o les espanyoles Abertis, ACS, CEPSA, Enagás, Ferrovial, Iberdrola, Naturgy,
Xarxa Elèctrica, i Repsol.
En
definitiva, per fer transparent el rescat econòmic postpandèmic, i evitar una
colossal injustícia social que engrandeixi les desigualtats prèvies, convindria
articular una resposta social entorn del que ens és més pròxim, urgent, i
ingent, és a dir, al voltant del NextGenerationEU, i, a tall d'exemple, prendre
com a orientació d'actuació aquesta guia intitulada "Guia NextGenerationEU: més ombres
que llums. Anàlisi dels fons europeus de recuperació i resiliència:
oportunitats, deficiències i propostes".
Cal
impedir la injustícia social postpandèmica. Cal recordar aquelles paraules de
Bertolt Brecht: "La injustícia és humana, però més humana és la lluita
contra la injustícia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada