Publicat originalment a dBalears
(28-06-2021)
Parlem
i escrivim molt sobre els problemes financers, econòmics, d'empobriment,
socials, educatius, de violència de gènere..., de com la pandèmia ho ha
agreujat, i de com evolucionarà, tot plegat, en el període postpandèmic. Afegim-hi un altre tema
a l'inventari de temàtiques sobre les quals convé reflexionar: La problemàtica
d'emmalaltir a la feina.
Sobre
aquest assumpte, que és molt important, i determina, en bona part, el grau de
decència d'una societat, l'Enquesta de Població Activa (EPA-INE), amb la
publicació del mòdul sobre accidents laborals i
problemes de salut relacionats amb l'ocupació, ens proporciona una dada de casa nostra
absolutament rellevant:
Durant
el 2020, any en què la crisi laboral motivada per la crisi sanitària de la
covid-19 va reduir a mínims l'activitat laboral, un total 55.200 persones van
sofrir alguna malaltia provocada o empitjorada per la feina. Més del 10% de la
població ocupada mitjana anual va emmalaltir o empitjorà el seu estat de mala
salut pel treball! Segurament, l'empitjorament de la salut mental per la
incertesa laboral ha estat considerable. En qualsevol cas, és un fracàs de
totes les polítiques públiques i privades de prevenció de riscos laborals i de
promoció d'un ambient laboral saludable.
Deia
més amunt que accidents i malalties laborals determinen, en bona part, el grau
de decència d'una societat. Efectivament, una societat sense una bona atenció
als problemes psicosocials a la feina, amb un grau elevant de medicalització en
els centres de treball, amb deficiències en el reconeixement i protecció social
de les malalties professionals..., és una societat amb un grau de decència
baix. Altrament dit: emmalaltir a la feina és conseqüència d’una construcció
social indecent. Pensem-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada