Khadija, una història per no oblidar

 Publicat a dBalears (06-09-2021)

Khadija està a punt de parir en una zona remota d'Afganistan. La ginecòloga que l'atén –Laia, que és membre de Metges Sense Fronteres- observa que el nadó ja empeny, ve de natges... En molts indrets d'Afganistan el moment de parir, aquests instants de vida, esdevé en una autèntica agonia per la pressió social sobre les dones... Laia pregunta a Khadija si vol seguir endavant amb la via vaginal, o l'autoritza a practicar-li una cesària. La resposta, en forma de súplica, és esfereïdora: "si és un nen faci el que calgui, però si és una nena no la salvi ...".

Khadija és la protagonista de la primera de les històries de "Dones valentes", el llibre imprescindible de Txell Feixas Torras. Malgrat el brutal menyspreu als drets humans –i a la vida- de les dones, Txell Feixas ens recorda que "diferents organitzacions humanitàries reconeixen alguns avanços en l’era posttalibana. Sobretot, una certa millora de l'educació i la reducció de la taxa de mortalitat infantil".

La de Khadija és d'aquestes històries de dones valentes, de dones que al món àrab aconsegueixen "petites grans victòries". De fet, la seva acaba amb el següent missatge de Laia a Txell: "La Khadija acaba de venir a l'hospital per visitar-se. Ella es recupera amb tota normalitat i la petita... encara no té nom, però està preciosa i ben sana! Avui mare i filla es miraven sense deixar de somriure's".

La història de Khadija és una de tantes altres que demostren que l'evolució de l'Afganistan posttalibà podia -pot ser encara ara ho sigui-  ser molt diferent del retorn de l'emirat talibà. Per això, cal no oblidar-la!

Un altre text que suggereix que "un altre Afganistan era possible" és el llibre d'Amador Guallar intitulat "En la tierra de Caín. Viaje al corazón de las tinieblas de Afganistán". Els llibres de Txell Feixas i d'Amador Guallar -dos periodistes d'honestedat i compromís indiscutible- són, a parer meu, necessaris perquè el retorn al poder dels talibans afganesos no agafi el rumb cap aquest indigne espai dels "conflictes internacionals oblidats" inherents a la realpolitik internacional.

Recordem la famosa dita d'Albert Camus, a la no menys famosa novel·la La pesta: "En aquesta terra hi ha plagues i víctimes i, en la mesura del possible, cal negar-se a estar amb la plaga". L'oblit és una plaga persistent!