“La Palma que volem"

 Publicat originalment a dBalears (06-12-2021)

Aquest era el títol del "debat ciutadà" que, organitzat per la Federació d'Associacions de Veïns de Palma (FAAVV), se celebrà el proppassat dijous dos de desembre. És un debat molt necessari, i, en el marc de la discussió del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma, absolutament escaient. Tanta sort que en els grans esdeveniments per  a la construcció de Palma mai ens falla la FAAVV, i, òbviament, un PGOU ho és un gran esdeveniment per a l'habitabilitat, la cohesió social, i, en definitiva, per fer efectiu el dret a la ciutat

En la jornada de la setmana passada es tractava de debatre sobre els grans trets del futur immeditat de la ciutat. Això és fonamental fer-ho abans que el moviment veïnal concreti la seva posició i contribució entorn del document de planificació que ara està en fase d'exposició pública i d'al·legacions per part de la ciutadania. La planificació del futur de Palma no és una qüestió tècnica, ans al contrari, és un assumpte eminentment polític. Per això, la participació ciutadana no pot ser un tràmit formal i poca cosa més. L'escolta a la ciutadania ha de permetre que l'Ajuntament de Palma inventariï les posicions antagòniques existents sobre el model de ciutat, i prengui partit en la disputa entre la pulsió de posar la vida al centre, i el model de, en paraules de China C. Cabrerizo, "ciutat negoci".

Val a dir que això de "posar la vida al centre" és un concepte bastant inconcret. Personalment l'empro en el sentit que ho defineixen Yayo Herrero, Marta Pascual, i María González Reyes en el llibre "La vida en el centro. Voces y relatos ecofeministes" on afirmen: "Poner la vida en el centro es construir políticas, culturas, economías y comunidades que tengan como prioridad garantizar una vida decente, una vida que merezca la pena vivirse para el conjunto de las personas. Poner la vida en el centro es garantizar que construimos comunidades en donde nadie tiene miedo al futuro, en donde nadie sufre pensando en qué es lo que le va a pasar mañana". Per contra, esmentant la "ciutat negoci" és claríssim que es fa referència a l'atractiu pel business as usual que, amb més o menys intensitat, tenen les forces actualment representades al Ple de l'Ajuntament de Palma.

A les esmentades jornades, l'enginyer de camins, i expert en mobilitat, vianants, transport públic i seguretat viària, Ole Thorson –per a mi un savi que gosa dir les coses sense embuts com ara que "no existeix el dret a aparcar cotxe gratis al carrer"-, plantejà que el PGOU de Palma hauria d'incloure unes declaracions bàsiques del disseny de la ciutat del segle XXI. Vet aquí la clau de tot plegat. El context en què es desenvolupa la discussió del futur de Palma és força complex: Emergència climàtica, aguda crisi global de biodiversitat i espais naturals (amb el perill associat de noves pandèmies), grans desigualtats sistèmiques, crisi del treball remunerat com a factor de garantia de certa integració social, els ascensors socials avariats des de fa alguns anys, una ciutat en la qual l'emancipació de les noves generacions ha esdevingut en un somni impossible, la bèstia del feixisme de segle XXI a l'aguait ... Palma avui és, doncs, una ciutat amb por. Hi ha por en el sentit que el sociòleg Heinz Bude descriu, en el llibre "Sociedad del miedo", en afirmar que la por és símptoma d'una situació social d'incertesa.

Combatre aquest tipus de por hauria de ser, pensant globalment i actuant localment, una d'aquestes declaracions bàsiques del nou PGOU de Palma que suggerí Ole Thorson. Entre altres coses, per lesa democràcia, i com -en paraules de l'arquitecta experta en participació ciutadana i urbanisme, Itziar González- "el veritable rostre del carrer són les persones", perquè no hi hagi cap persona pels carrers de Palma amb rostre de por pels malestars de la incertesa vital.