Publicat originalment a dBalears (13-12-2021)
L'obsessió del Govern de les Illes Balears per retornar amb tots els ets i uts a la situació economicosocial prepandèmica comença a ser malaltissa. Això és el que es transmet en les anàlisis que trimestralment que ens presenten els responsables de la conselleria amb un nom llarg que comença per "model econòmic". Tot s'ha de dir: "canvi de model econòmic" no figura al rètol de la dita conselleria.
Segons aquetes anàlisis els punts importants són les variacions del PIB (no del progrés social), de les altes a la Seguretat Social (no de l'evolució de la taxa de pobresa laboral), de la xifra de persones autònomes registrades (no del comportament de l'autoocupació precària i extremadament precària)... i així amb tot. Val a dir que, sobre allò que no s’analitza, no es prenen decisions polítiques. Altrament dit, s'invisibilitzen els ítems socioeconòmics generadors dels malestars socials, es dibuixa una conjuntura repleta d'angles morts que poden derivar en seriosos problemes polítics.
Amb tot, el fet més rellevant és aquesta insistència sense matisos en el PIB com a indicador totèmic de la nostra evolució econòmica. Tant es val que en una recent entrevista al diari El País (26-09-2021) Nadia Calviño digués literalment: "El PIB es un indicador muy importante, pero no refleja adecuadamente factores clave de progreso económico, por ejemplo, sobre el medioambiente, la digitalización y la cohesión social". Per una vegada que la vicepresidenta econòmica espanyola té tota la raó, els seus col·legues illencs no li fan ni punyeter cas.
A hores d'ara,
continuar utilitzant el PIB com gairebé únic indicador de l’evolució de la
riquesa econòmica d'un país és bastant inconseqüent pels qui tenim una
concepció progressista de la societat. Recordi's que les mètriques del PIB, entre
altres indecències, inclouen l'aportació de la prostitució i del tràfic de
drogues a aquesta
"riquesa". En qualsevol cas, en l'actual escenari de grans
desigualtats i de triple emergència ecològica (climàtica, de biodiversitat, i
d'ecosistemes), obviar que el PIB no mesura si la riquesa generada es reparteix
bé, o el cost que suposa la seva obtenció per al medi ambient és, senzillament,
una insensatesa pròpia d’un delirant dogmatisme neoliberal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada