Crec
no equivocar-me si dic que, un cop separat el gra de la palla, la fira
turística de Londres -la World Travel Market- d'enguany es pot resumir en una
sorpresa rellevant, i dos clàssics en anys preelectorals i en els previs a
l'inici de la negociació del conveni col·lectiu d'hostaleria.
Les
declaracions de la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca fent una
impugnació gairebé global a la política turística del govern autonòmic, i
donant oxigen electoral a l'extrema dreta, no pot sorprendre a ningú. És el que
passa sempre –i es repetirà en cada un dels esdeveniments del calendari de
fires turístiques d'aquests mesos vinents- quan estem a tocar d'eleccions. Els
hotelers mai no s'estan d'aprofitar el sarau ferial turístic per prendre
partit.
A
les grans fires turístiques immediatament anteriors a l'inici de les
negociacions del conveni col·lectiu d'hoteleria de Balears, els hotelers es
repeteixen més que madò llora. Repassin l'hemeroteca i comprovaran que,
indefectiblement, declaren la seva modèstia en beneficis. Ho fan sempre, i en
qualsevol circumstància: Tant se val si hi ha guerra o hi ha pau, si la
inflació frega el zero o s'enfila als dos dígits. La cantarella és sempre la
mateixa: Abans de la negociació del conveni els hotelers ens volen fer creure
que gairebé treballen a pèrdues. Per fer-ho no hi ha escenari millor que els de
les fires turístiques. En aquests dos temes, a la World Travel Market 2022 s'ha
escenificat el guió esperat.
La
sorpresa ha saltat entorn de la promoció turística. Això sí que és una novetat
força positiva. A la fi el tabú que plana, des de sempre, sobre aquest assumpte
sembla que es comença a rompre. Sense posar límits a la despesa publica en
promoció turística, no hi ha futur que no sigui més turistificació. Coincidint,
per casualitat, amb la World Travel Market 2022, els
companys i companyes d'Alba Sud em publicaren un article en què, sobre
aquest tema, escric: "Aquest [la promoció turística] és un assumpte
cabdal, i, alhora, complex. L'ingent negoci de la promoció turística és
extraordinàriament opac, i, en moltes ocasions, està vorejant la il·legalitat.
Vegeu, a tall d'exemple, el que diu l'informe de Greenpeace en el que analitza
les subvencions d'ajuntaments i comunitats autònomes al sector aeri que opera
en els aeroports de la península Ibèrica". Acab afirmant que "la
demanda de transparència sobre la totalitat de la promoció turística pública i
la reivindicació de "ni un cèntim públic per a promoció turística!"
haurien de revifar amb força."
L'esmentat
informe de Greenpeace explica els mecanismes d'enginyeria legal de les
companyies aèries –amb col·laboració de les institucions- per saltar-se la
prohibició que la UE fa al fet d'atorgar
subvencions públiques directes, tot afirmant que "el mecanisme
preferit és el «patrocini publicitari», pel qual es liciten ajudes que no
subvencionen el bitllet ni paguen a les companyies per les rutes establertes,
sinó que pretenen que l'import de les ajudes es destini a campanyes de promoció
turística d'aquelles ciutats o comunitats que aporten la subvenció". Per
tant, semblen escaients dues preguntes: ¿Quants dobles públics en subvencions
encobertes a companyies aèries hi ha darrere del anunci a bombo i platerets fet
pel govern que la pròxima temporada de turisme britànic començarà en febrer de
2023? Quan en el marc de la World Travel Market 2022, la presidenta de la
Federació Hotelera de Mallorca critica al Govern de les Illes Balears perquè,
segons ella, no ha fet tot allò que hauria de fer per millorar la connectivitat
¿Vol dir que no s'han "invertit" suficients doblers públics en
subvencions encobertes a les companyies aèries? Contestin i posin un poc de
llum sobre la foscor (l'opacitat) de la promoció turística!
En
qualsevol cas, benvinguda sigui la disputa pública sobre la promoció turística.
Tant de bo sigui el començament de la fi de l'omertà en aquesta matèria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada