Publicat originalment a dBalears (06-11-2022)
La pujada dels preus –en general,
però, especialment, els dels productes bàsics per a una existència material
digna- és un tema crucial. La dinàmica inflacionista és un turbo accelerador de
les desigualtats, altrament dit, els més perjudicats amb escreix per la pujada
de preus són els sectors socials no rics, és a dir, la majoria social. Aquest
és el problema polític, i no la inflació que pugui "patir", posem pel
cas, la indústria del luxe que, dit sigui sense embuts, m'importa un rave!
Ras i curt: la situació de
necessitat de les persones humils no amainarà sense mesures estructurals. Per
exemple, amb polítiques antimonopolistes, major pes del sector públic en
sectors essencials, reforma fiscal que garanteixi de debò una certa justícia
fiscal, etc. Però, també poden ajudar a apaivagar-la amb mesures conjunturals,
com ara intervenir en la fixació de topalls de preus de determinats productes
de primeríssima necessitat.
Això de la intervenció pública de
determinats preus era el que, fa unes setmanes, semblava proposar la
vicepresidenta segona i ministra de treball i economia social d'Espanya,
Yolanda Díaz. Pot ser que m'hagi despistat, però em sembla que aquesta
proposta, que ben segur alleujaria la gravetat de carències matèries de molta
gent empobrida o en risc d'empobriment, ha desaparegut del debat polític i
social. Si no record malament, es va titllar la proposta d'impossible, de
contrària a la legislació de la UE. S'impugnà a base de xerrameques de
mitologia neoliberal. En definitiva, operà el mecanisme de "There is no
alternative", és a dir, del famós TINA, l'eslògan de Margaret Thatcher de
"No hi ha alternativa", o "No hi ha elecció".
Però, com la mentida té les cames
curtes, la setmana passada ens assabentàvem que el Govern de Grècia posava
topalls als preus de productes bàsics. Veritablement, ens assabentàvem amb
dificultats car la mesura del govern d'Atenes va passar inadvertida a gairebé
tots els mitjans de comunicació d'abast estatal i local. Tanta sort que algun
"diari
de províncies" se'n va fer ressò.
Tinc per segur que l'objectiu
d'una democràcia decent hauria de ser garantir a tothom el que es proposa en un
recentment publicat estudi de FOESSA i Càritas: Un "Pressupost de
Referència per a unes Condicions de Vida Dignes". El contrari és entrar a
un pantà de desdemocratització força perillós.
En qualsevol cas, i tornant a
l'assumpte que motiva d'aquestes ratlles, amb l'escassa informació disponible,
sóc incapaç de fer una valoració de les mesures concretes que s'han posat en
marxa al país hel·lè en matèria de control de preus de productes bàsics. Però,
i això és el que és fonamental, em basta per afirmar: És clar que si es pot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada